Tot va començar amb un somriure a mitges, una mica displicent, que va recórrer la bancada de Vox, Cs i sobretot del PP. La segona jornada del debat d'investidura no havia començat, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, encara no havia pujat a la tribuna d'oradors del Congrés i el somriure ja hi era. Però quan Aizpurua va començar a parlar, transmetent els postulats habituals de la formació abertzale, l'hemicicle es va omplir de fang i va portar la bronca parlamentària un pas més enllà, amb tota la dreta interrompent gairebé cadascuna de les frases de la diputada basca, recordant sense pausa els 850 morts a mans d'ETA i sobretot recriminant a Pedro Sánchez que necessiti l'abstenció de Bildu per ser reelegit.

Els abertzales van tornar al Congrés el 2011, i fins ara hi havien pogut intervenir sense més problemes, però tot és diferent aquesta vegada. El seu aval a la coalició entre el PSOE i Unides Podem és massa sucós perquè la dreta, bolcada com està a proclamar la Fi d'Espanya, ho deixés escapar. Així que els seus tres partits integrants es van dedicar a rebentar la sessió.

Alguns, però, van optar per no participar-hi. Santiago Abascal, el líder de Vox, amenaçat per ETA quan era un dirigent del PP basc, i dos diputats del partit d'ultradreta que són víctimes de la banda, Francisco José Alcaraz i Antonio Salvá, es van absentar durant el torn d'Aizpurua. D'altres, com Adolfo Suárez, del PP, van preferir donar-li teatralment l'esquena a la dirigent de Bildu.

La resta de membres del PP, Vox i Cs, als quals Sánchez va anomenar la «coalició de l'Apocalipsi», es van dedicar a interrompre.

Aquí hi ha un resum:

«Sense els nostres vots, sense atendre les demandes de les nostres nacions, no hi ha ni hi haurà governs de progrés», va dir Aizpurua. Crits de «això és així!», «que trist!» i «quina vergonya», juntament amb una pregunta adreçada a Sánchez: «Ho veus, ho veus?».

Aizpurua va esmentar Arnaldo Otegi, màxim dirigent de Bildu, enaltint la seva trajectòria, que inclou una condemna per terrorisme. Crits de «terrorista!». Pablo Casado, president del PP, mirant el candidat socialista: «Senyor Sánchez, està escoltant?».

Aizpurua, que va seguir llegint el seu discurs gairebé sense immutar-se, es va aturar en fer referència al Rei, a qui va qualificar d'«autoritari» pel seu contundent discurs després del referèndum independentista de l'1-O. Crits de «visca el Rei!» i «assassins!». «Vostès són l'últim tren cap a l'última estació», els va dir Aizpurua al PSOE i a Podem.

«Quina vergonya!»

Nous crits de «quina vergonya!». Casado, molt més actiu que Inés Arrimadas en aquesta batalla, i sense haver de competir amb Abascal, va fer el signe de la pistola, en referència a el tret al clatell d'ETA. I finalment, diverses vegades: «Quina vergonya, quina vergonya!».

El candidat socialista, amb la seva capacitat per romandre impertèrrit davant els atacs contrastada, va intentar quedar-se fora del que passava al seu voltant, enarborant un discurs sobre Europa i la necessitat del «multilateralisme».