El liberal Thomas Kemmerich, elegit la vespra primer ministre de Turíngia amb el suport de la ultradreta, va anunciar ahir que vol renunciar el càrrec, i el seu grup parlamentari planeja demanar la dissolució del Parlament.

Aquesta decisió permetria la convocatòria de noves eleccions en aquesta regió de l'est d'Alemanya.

«Amb això, Thomas L. Kemmerich vol eliminar l'estigma del suport de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) del càr-rec de primer ministre», va asse-nyalar en un comunicat el grup parlamentari del Partit Liberal alemany (FDP) de Turíngia. «La dimissió és inevitable», va assegurar, per la seva part, el líder del partit liberal.

La primera vegada

Dimecres Kemmerich va ser triat de manera sorprenent com a nou primer ministre de l'Estat federat de Turíngia en la tercera ronda de votacions gràcies al suport de l'AfD i de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) de la cancellera Angela Merkel.

El candidat liberal, el partit del qual va superar de forma ajustada el llindar del 5% per entrar en el Parlament regional en les eleccions celebrades fa uns mesos, es va imposar sobre el primer ministre sortint Bodo Ramelow, del partit L'Esquerra.

Aquesta és la primera vegada que un primer ministre és elegit amb vots d'AfD.

També entre els conservadors de la CDU creix la pressió per revertir l'elecció secundada pels democratacristians de Turíngia. Des de Sud-àfrica, on era en visita oficial, Merkel va qualificar l'elecció de Kemmerich «d'imperdonable» i va reclamar una correcció, amb la qual cosa es col·loca de manera indirecta del costat dels qui demanen una nova convocatòria d'eleccions.

Per part seva, Kemmerich havia afirmat ahir al matí en un programa de la cadena de televisió ARD que ell havia estat triat i que nous comicis només servirien per enfortir els extrems polítics. «La feina comença ara», havia dit Kemmerich, que pretenia formar un Govern de minoria amb la CDU, el Partit Social Demòcrata (SPD) i els Verds, però aquestes dues últimes formacions s'hi van negar.

Aquesta coalició només podria haver governat a Turíngia amb el suport de l'Esquerra, del ministre sortint Ramelow, o bé de la ultradretana AfD.