Ara per ara, el confinament pel coronavirus no està tenint un gran impacte en el dia a dia de les comunitats de monjos de Montserrat i de les germanes benedictines de Sant Benet, però sí que comença a afectar les seves economies, que en bona mesura se sustenten amb els seus negocis de venta al públic, l'hotel, les hostatgeries i les conferències remunerades a l'exterior. Sense turisme i sense contacte directe amb els fidels, l'activitat queda limitada més que mai a la pregària, al recés i a tasques comunitàries dins els monestirs.
A Montserrat, fonts vinculades a la comunitat, actualment d'una quarantena de monjos, expliquen que el seu modus vivendi «ja és molt de portes endins», de manera que el confinament no afecta excessivament el dia a dia dels monjos, més enllà de l'absència de contacte amb l'exterior i que els oficis es fan sense fidels, tot i que es mantenen els horaris habituals i la litúrgia es pot seguir en directe per Internet. Tampoc no ha notat cap sacsejada la vida diària de la vintena de monges benedictines del monestir de Sant Benet de Montserrat, però la manca de relacions amb l'exterior complica seriosament el finançament de totes dues comunitats. «No tens la botiga, ni l'hotel, ni les cel·les, ni l'hostatgeria..., i això vol dir ingressos zero», apunten fonts del monestir de Montserrat. I el mateix passa a Sant Benet, on la comunitat se sustenta amb els diners de la botiga de ceràmiques que confeccionen les mateixes germanes i de l'hostatgeria, i ara tots dos negocis estan aturats, excepte les comandes que els puguin fer per Internet, «però són la mínima expressió», explica la secretària de les benedictines, la germana Coloma Boada. Tret de pensions que continuen percebent les monges més ancianes, «les nostres fonts de finançament són nul·les».
Una situació que ha portat a tramitar un expedient de regulació temporal d'ocupació que afecta el 75% del personal que treballa a Montserrat i també la mitja dotzena de treballadors externs que es cuiden dels serveis de neteja, manteniment i cuina a Sant Benet. Unes tasques que ara assumeixen les mateixes germanes, «que ens hem anat repartint la feina», explica Boada. El monestir de Montserrat, en canvi, de moment manté personal de servei, si bé també ha extremat la prudència amb mesures d'higiene i de protecció i se'ls fa un cert control quan entren al monestir, sense que se'ls arribi a prendre la temperatura.
El confinament també ha obligat a suspendre els cursos, les conferències o activitats diverses que personal de totes dues comunitats tenien encomanades a fora. De fet, en cap cas no es desplacen per a res fora dels seus respectius monestirs, exceptuant, en el cas de Sant Benet, de la germana de torn que es cuida de sortir, tota sola, a fer la compra. Tot plegat ha aturat els desplaçaments que els monjos feien regularment per fer xerrades o classes de teologia a la universitat, per exemple; i també els de les germanes benedictines, que ara només mantenen les que poden fer de forma virtual.
Les germanes, a més, s'han quedat sense la missa que celebraven cada dia a les 8 del matí perquè el monjo que les oficiava ara no s'hi pot desplaçar per les restriccions del confinament. El que no s'ha suprimit són les pregàries habituals que fan les germanes en comunitat, per bé que s'adopten les mesures de distància obligades, i es graven per a les monges que no hi poden assistir.
Vida normal amb més mesures
De fet, més enllà de l'alteració de les misses a Sant Benet, la vida dins els dos monestirs segueix les pautes habituals, fins i tot a un ritme més baix perquè no s'ha de compaginar amb activitats a fora.
Al monestir de Montserrat, per exemple, els monjos comencen la jornada amb les matines a les 6 del matí; a 2/4 de 8 fan l'ofici de laudes; a les 11, la missa conventual, i a 2/4 de 2 dinen. A la tarda es reprèn l'activitat amb la pregària de Nona a les 3; a les 6 es resa el rosari a la basílica amb presència, com sempre, d'un sol monjo; a 3/4 de 7 té lloc l'ofici de vespres; a 1/4 de 9, el sopar, i a 1/4 d'11, l'últim ofici, el de Completes, mentre que a les estones lliures els monjos fan el seu propi recés o treballen a les cel·les, a la biblioteca o en algun despatx... A Sant Benet, tot i que la botiga és tancada (només se serveixen les comades virtuals), es continua dissenyant i treballant, però a un ritme molt més baix.
Tant a Montserrat com a Sant Benet s'han extremat les mesures d'higiene, s'evita el contacte directe i es guarda la distància mínima que es requereix. Per exemple, es deixa un banc buit entre monjo i monjo (i entre les religioses) a les misses i a les pregàries, i també es deixen espais buits durant els àpats, que tant a Montser-rat com a Sant Benet serveixen membres de les respectives comunitats mantenint les distàncies. En el cas de Montserrat, també amb mascareta i guants.
Pel que fa a la neteja, a Sant Benet ara ho fan les mateixes germanes, mentre que a Montserrat es manté com sempre: cadascú es cuida de la seva pròpia cel·la. En canvi, la neteja del menjador la continua fent el personal de cuina «però quan els monjos ja no hi són», de manera que no entren en contacte, i ho fan equipats amb mascareta i guants.
