Més enllà del teixit empresarial, aquests dies han sorgit múltiples iniciatives d'entitats, col·lectius, administracions, institucions i també l'àmbit particular vinculades al moviment maker, perquè contribueixen a l'elaboració i distribució de material per al servei sanitari o els mateixos ciutadans.

Són moltes les poblacions de les comarques centrals on s'han constituït xarxes de voluntaris que, per exemple, cusen peces de roba per fer mascaretes, en la majoria dels casos a partir de peces tallades que proporcionen els mateixos ajuntaments i que, un cop fetes i esterilitzades, també distribueixen entre personal dels CAP, residències o fins i tot farmàcies. A Manresa, per exemple, s'ha constituït un grup de més de cent cosidores voluntàries.

Una iniciativa semblant propiciada per l'ADF Quercus ha organitzat una campanya per confeccionar bates de plàstic per al CAP Bages i la residència d'Avinyó, i que ha implicat diversos voluntaris, especialment d'Oló, Avinyó i Sant Feliu Sasserra.

Altres propostes han sortit de centres educatius, com és el cas de l'Escola Diocesana de Navàs, que ha posat a disposició les seves dues impressores 3D per a la confecció de viseres de protecció. I en l'àmbit particular, hi ha iniciatives com la de la dissenyadora manresana Míriam Ponsa, que ha creat prototipus de bata, pantalons i mascaretes, com a equips de protecció individual contra el virus.

Per la seva banda, institucions com Sant Andreu Salut, les escoles Joviat i Oms i de Prat, la clínica dental del Bruc i l'escorxador MACOBA, entre altres d'arreu de les comarques centrals, han fet donacions de material.