Nou anys després que l’Atlantis completés la seva última missió, tot està llest al cap Canaveral perquè la NASA torni a viatjar a l’espai des de territori nord-americà. Si la climatologia no ho impedeix, dos veterans astronautes partiran aquest dimecres amb destí a l’Estació Espacial Internacional (ISS) en un viatge que s’hauria de completar en 19 hores. El llançament està previst per a les 16.33 hora de Florida (22.33 a Catalunya). Però aquest no serà un viatge més. Per primera vegada en la història, una companyia privada s’encarregarà de contractar la missió tripulada, una fita en la privatització de l’exploració espacial que pretén obrir la porta al que no era fins fa gaire més que un somni de la ciència-ficció: els viatges turístics a l’espai.

El llançament anirà a càrrec de SpaceX, la companyia aeroespacial d’Elon Musk, l’‘enfant terrible’ que lidera la particular carrera espacial en què s’han embarcat algunes grans fortunes, des de Jeff Bezos a Richard Branson, entossudits a colonitzar la Lluna o arribar a Mart. Des que va jubilar el seu transbordador espacial el 2011, la NASA ha invertit prop de 9.000 milions de dòlars en SpaceX i Boeing per ajudar-los a desenvolupar els coets amb què pretén viatjar a l’espai a partir d’ara. Un servei que li permetrà acabar amb la dependència de les naus espacials russes per arribar fins a l’ISS i estalviar-se costos. Del 86 milions de dòlars que li pagava a Rússia per passatger, passarà a pagar 55 milions per cada seient als coets reutilitzables de Musk.

No serà la primera vegada que SpaceX faci el trajecte fins a l’Estació Internacional. Les seves naus han completat una vintena de viatges per portar subministraments de la NASA fins al satèl·lit habitable. Però mai abans havien portat passatgers, una missió extremadament complexa en la qual tot ha de sortir bé perquè no hi hagi contratemps. «Hem fet tot el possible per assegurar-nos que tant el coet com la càpsula són segurs», va dir Musk en una entrevista recent. «Però el risc sempre existeix quan vas a una velocitat 25 superior a la velocitat del so i fas una volta a la Terra cada 90 minuts». Només tres països -els EUA, Rússia i la Xina- han aconseguit posar fins ara astronautes en òrbita.

A bord del Dragon Crew, la càpsula que propulsarà el Falcon 9 de Musk, un immens coet de 70 metres de longitud, hi viatjaran Douglas Hurley (49 anys) i Robert Behnken (53), dos avesats astronautes formats com a pilots a l’Exèrcit que acumulen conjuntament 57 dies d’estada en l’espai. Minuts després del llançament, el coet accelerador es desprendrà de la càpsula per provar d’aterrar en una plataforma sobre l’oceà Atlàntic, mentre els astronautes continuen el seu periple fins a l’ISS, on estaran entre 30 i 119 dies, segons ha informat la NASA. La missió ha sigut batejada amb el nom de Demo-2.

L’expectació als EUA és pròpia de les grans ocasions. «Aquest és el començament d’una nova generació, una nova era en els viatges espacials», ha dit l’administrador de la NASA, Jim Bridenstine. Tant Donald Trump com el seu vicepresident, Mike Pence, pretenen assistir al llançament des de cap Canaveral. Més dubtes hi ha, no obstant, respecte al públic. En plena pandèmia de coronavirus, l’agència espacial ha demanat als nord-americans que no viatgin fins al Centre Espacial Kennedy per evitar les aglomeracions i els possibles contagis. «Aquest no és el moment», han dit els seus portaveus. En qualsevol cas, el llançament podrà seguir-se en directe a través de la NASA TV i la web de SpaceX.

Només falta veure si la climatologia permetrà complir amb els temps previstos. Les projeccions de l’anomenat Esquadró Climatològic, una unitat de la Força Aèria que dona suport a les missions des del Centre Espacial Kennedy, va predir el dimarts que la probabilitat que el llançament es produeixi és del 40%. Si acabés avortant-se per les condicions atmosfèriques, tornaria a intentar-se dissabte a les 15.22 hora de Florida (21.22 a Catalunya).