Les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Wad Ras van proposar ahir classificar en tercer grau els presos independentistes condemnats pel Tribunal Suprem.

La proposta de canvi de règim per a tots ells s'ha pres per unanimitat, i a partir d'ara la Secretaria de Mesures Penals del departament de Justícia té un període màxim de dos mesos per confirmar o no aquesta proposta.

Si s'accepta, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez passaran a un règim de semillibertat, i previsiblement només hauran d'anar a dormir a la presó entre setmana. El departament defensa que les juntes prenen «decisions tècniques».

Dins el tercer grau hi ha diversos nivells d'internament o modalitats de vida, que poden ser bastant flexibles. Les tres grans modalitats de règim obert són el comú, el restringit i el de l'aplicació de l'article 86.4 del reglament penitenciari, que permet als presos no dormir a presó ni tan sols entre setmana. A canvi, el reclús ha de portar algun mitjà telemàtic de seguiment o viure en una de les 14 unitats dependents, que són pisos tutelats per entitats socials i que comparteixen diversos presos. Normalment, l'aplicació del tercer grau va de més restrictiva a menys restrictiva, i permet, durant les hores que l'intern no és a presó, fer voluntariat, treballar o estar amb la família.

Si la decisió es confirma pel Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, la fiscalia hi podrà recórrer en contra davant del jutjat de vigilància penitenciària i podria arribar fins al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Un cop ratificada la decisió, els equips de tractament concretaran quina modalitat de semillibertat té cada pres i si han d'estar en un centre penitenciari ordinari o en un centre obert.

El secretari de Mesures Penals i Reinserció, Amand Calderó, va anunciar la decisió en roda de premsa, tal com va fer en la primera proposta de segon grau de les juntes de tractament el desembre passat. Calderó va explicar que les reunions han estat simultànies per evitar pressions externes. En tot moment, Calderó va defensar la decisió tècnica de les juntes, que s'han pres per unanimitat, al contrari de les discrepàncies internes que hi va haver al desembre. De fet, va dir que l'execució penal no depèn de cap Govern ni conseller, sinó que és una decisió tècnica dels funcionaris, sense cap «connotació partidista», tot i que tingui conseqüències polítiques. Segons ell, el problema no és què hi fan a presó, sinó per què se'ls ha condemnat a presó, i va demanar que no s'utilitzi la decisió com a «arma llancívola».