Els exconsellers de la Generalitat Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias, investigats per presumpte blanqueig de capitals en el cas del 3%, han declarat aquesta setmana a l'Audiència Nacional que les donacions que van a fer Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) entre el 2008 i el 2013 es van fer per la difícil situació econòmica per la qual travessaven les finances del partit en aquell moment.
Entre els investigats també hi ha l'exalcalde de Sallent i exportaveu de CiU a la Diputació de Barcelona, Jordi Moltó.
Segons han informat a Europa Press fonts jurídiques, els quatre exconsellers han descartat que l'objectiu d'aquestes donacions fos blanquejar fons de suposades donacions il·legals i han insistit que en aquests anys CDC tenia falta d'ingressos.
El mateix han explicat altres imputats en aquesta peça separada del «cas del 3%», que investiga un presumpte finançament irregular de Convergència, peça que es va obrir el 21 d'abril, en ple estat d'alarma, i per tant fins ara el magistrat no havia pogut citar-los a declarar.
Altres dirigents
A més de Jané, Rigau, Puig i Macias, estan investigats altres dirigents de CDC que van ocupar càrrecs públics, com l'exdirigent Marc Guerrero; Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar; Glòria Renom, exdiputada al Parlament; Eduard Freixedes, exregidor de CiU a Barcelona durant el mandat de Trias; Carles Flamerich, expresident del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat); Montserrat Candini, exdirigent del PDeCAT; Jordi Moltó, exportaveu de CiU a la Diputació de Barcelona i exalcalde de Sallent, i Víctor Vila, expresident de Fòrum Barcelona.
El tresorer ho demanava
Excepte Xavier Crespo, tots han relatat la mateixa mecànica: a final d'any, Osàcar hi contactava per sol·licitar-los que fessin donacions al partit davant la falta d'ingressos.
Aquestes donacions, totes de 3.000 euros, es feien a través de xecs nominatius. Segons els investigats, s'unien a la contribució al partit que ja feien tots de part del seu sou públic, descartant-ne cap il·legalitat.
L'únic que no ha admès les donacions ha estat Crespo, a qui s'atribueix una contribució de 1.500 euros el 2010. Ell, però, ha dit a l'instructor que no li consta haver donat aquests diners a Osàcar, segons les fonts consultades.
Els 12 imputats han declarat aquesta setmana, entre dilluns i ahir, davant el jutge De la Mata i, a part de Jordi Jané, que va comparèixer el primer dia al matí de forma presencial a l'Audiència Nacional, tots ho han fet per videoconferència des de Barcelona.
Malgrat les declaracions, el magistrat considera que les donacions que van fer al partit van ser «actes d'aflorament de diners» procedents de l'«estructura de finançament il·legal», tal com consta en l'acte d'imputació del 21 de abril.
«Pagaments corruptes»
Segons De la Mata, a part de la mecànica que s'investiga a la peça principal, la recepció de grans quantitats de diners en efectiu «per part d'alts càrrecs del partit en convivència amb càrrecs públics de Catalunya i amb diferents empresaris, hi hauria hagut una altra línia de suposat finançament irregular sota l'aparença de donacions a través de les fundacions vinculades al partit», és a dir, Catdem i Fundació Fòrum de Barcelona.
Aquests «pagaments corruptes», explica el jutge, es realitzaven de vegades a canvi d'adjudicacions concretes de concursos públics, mentre que en altres casos «es feien simplement per congraciar-se amb el partit i els seus responsables, per tal de mantenir una bona relació amb aquests i així fer-se creditors de futures adjudicacions».
El següent element que sorgeix de la investigació és el «posterior blanqueig de capitals» a partir de la recepció de «grans quantitats de diners en efectiu». En línia amb la Fiscalia Anticorrupció, el magistrat veu «indicis suficients» per indagar sobre si les aparents donacions al partit «són, en realitat, actes d'aflorament de diners».
Les donacions es van rebre des d'abans del 1999 i el jutge xifra les lliurades entre el 2000 i el 2007 en més de 3,7 milions d'euros.
