El Tribunal Suprem decidirà sobre l'aplicació del 100-2 als presos independentistes i ha revocat el que va atorgar la junta de tractament de Mas d'Enric a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. També estableix que els recursos del fiscal suspendran automàticament els permisos.

Ho ha decidit l'alt tribunal, que estableix que ha de ser el tribunal que va emetre la sentència de l'1-O el que ha de resoldre els recursos. Pel que fa al de Forcadell, s'hi ha pronunciat després que el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida s'avingués a enviar la qüestió al Suprem, que ara li denega el 100.2 per falta de justificació. A més, avisa que el 100.2 no pot «amagar excarceracions pròpies del tercer grau».

L'alt tribunal considera que no existeix connexió entre el programa de tractament aprovat per Mas d'Enric, que inclou tasques de voluntariat i acompanyament a un familiar fora de la presó, i el procés de reinserció de Forcadell. Això, al seu parer, fa «injustificable» que pugui sortir en aplicació del 100.2 sense haver complert ni una quarta part de la condemna, remarca.

Però, a més, el Suprem es declara competent per pronunciar-se sobre els recursos d'apel·lació que es presentin per l'aplicació del 100.2 als presos independentistes. La decisió del tribunal «decideix amb caràcter definitiu quin òrgan jurisdiccional ha d'assumir la competència funcional per resoldre els recursos que se suscitin» arran de l'aplicació del 100.2, remarca, i alhora provoca l'aplicació de l'efecte suspensiu en els recursos de la fiscalia, en aplicació de l'apartat 5 de la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Així doncs, serà el Suprem qui decideixi si manté o anul·la el 100.2 i els recursos de la fiscalia paralitzaran l'execució dels permisos.

Els magistrats argumenten que l'article 1002 del reglament penitenciari afecta el model d'execució de la pena, i per això creuen que s'hi ha de pronunciar l'òrgan sentenciador.

En el cas concret de Forcadell, remarca que les juntes de tractament «no estan cridades a corregir els desacords dels funcionaris que les integren». També avisa que no es permet el «trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària», en referència amb el trasllat de l'expresidenta del Parlament a Wad Ras. El Suprem constata que el programa de tractament ha d'identificar la necessitat del 1002 i la impossibilitat d'executar-se a l'interior de la presó.

També rebutja l'argument que van donar el jutge i les defenses recordant que l'alt tribunal va descartar l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal, que preveu no atorgar el tercer grau fins que s'hagi complert la meitat de la condemna. «Aquesta decisió en cap cas pot ser interpretada com un aval per a l'aprovació de programes de flexibilització que, per la via del 100.2, amaguin excarceracions pròpies del tercer grau per a l'aplicació d'un règim de semillibertat que res té a veure amb la funció resocialitzadora que és pròpia de les penes privatives de llibertat», destaca.