L'organització Metges sense Fronteres (MsF) denuncia en un informe "l'inacceptable desemparament" que van patir les residències de gent gran durant el pic de l'epidèmia a Espanya i alerta de la necessitat de prendre mesures urgents per evitar que la Covid provoqui una altra vegada una alta mortaldat en els geriàtrics.
Un informe d'MsF, que durant el pic de l'epidèmia va auxiliar 500 geriàtrics espanyols, posa de manifest "greus problemes tant del model de gestió de residències com de coordinació entre administracions, el resultat és l'abandonament de les persones més vulnerables a la pandèmia i la desprotecció del personal que les cuida".
MsF recorda que, segons dades oficials, entre abril i juny van morir 27.359 persones grans en residències, que representen el 69% de les persones mortes per Covid-19 a tot Espanya.
Segons l'informe d'MsF, hi ha hagut un "inacceptable desemparament de la gent gran a les residències durant la Covid-19 a Espanya" i diu que "aquests centres van mostrar un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària, i cap pla de contingència".
"Aquesta combinació va fer inviable respondre a l'epidèmia. En ser residències, és a dir, llars per la gent gran, no disposaven de recursos sanitaris i assistencials, fet que va tenir un impacte directe en els residents", ha explicat en un comunicat Ximena Di Lollo, responsable de la resposta en residències d'MsF.
Davant el repunt del virus a tot Espanya, l'organització mèdica urgeix mesures i plans de contingència que assegurin "l'alerta primerenca i la resposta immediata en el control de la infecció per protegir" els grans.
Per dur a terme aquests plans, MsF demana "dotar de recursos financers, humans i materials" l'atenció primària i els hospitals.
Di Lollo reclama "el dret de la gent gran a rebre un tractament específic, urgent i digne, incloent l'assistència en els centres d'atenció primària i les derivacions hospitalàries".
MsF ha constatat que durant el pic de l'epidèmia "no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles" perquè la gent gran malalta fossin traslladats a hospitals.
"Les residències i els seus treballadors no tenen recursos, infraestructura, formació o responsabilitat per a l'atenció mèdica i tampoc hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides, i coordinada amb els serveis assistencials i de salut", ha denunciat la responsable d'MsF.
L'informe indica també que "a més de la deficiència en els mecanismes de control d'infeccions i la manca de material de protecció, hi va haver gran incertesa a causa dels casos asimptomàtics i la poca credibilitat dels tests diagnòstics, cosa que va portar a implantar fèrries mesures d'aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, i a restringir o denegar comiats, visites o mobilitat dins de la residència".
"Això va tenir també conseqüències físiques i psicosocials greus per als grans que, a més, no comptaven amb suport emocional", segons l'informe d'MsF, que recull nombrosos testimonis, entre ells de directors de residències.
"Els responsables d'aquests centres han de vetllar perquè l'aïllament físic no aïlli socialment els residents i es prioritzi en tot moment la seva salut tant física com mental. El confinament no s'ha de fer a costa de les facultats físiques i cognitives de la gent gran, sinó en atenció a elles", segons Di Lollo.
MsF també fa constar "una gravíssima manca de protocols per a cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites" i revela "falta de claredat i d'execució de mesures per al confort, sedació i cures pal·liatives de persones en estat terminal que no havien estat referides a hospitals durant l'epidèmia, deixant-los morir amb un patiment evitable".
