El Congrés tomba el decret local i infligeix al Govern la seva primera gran derrota

El Govern del PSOE i d'Unides Podem va quedar ahir sol en defensa del decret dels romanents municipals i va veure com una majoria de 16 formacions polítiques, gairebé 200 vots, l'hi derogava, en el que suposava la seva primera gran derrota al Congrés. Un total de 193 «nos» van provocar aquest revés parlamentari, a un mes de la previsible arribada a la cambra del projecte de pressupostos del 2021.

No és la primera derrota al Congrés del Govern de Pedro Sánchez, perquè el juliol el PSOE i Unides Podem no van poder tirar endavant les conclusions socials del text per a la reconstrucció del país després de la crisi del coronavirus. Però el que els grups parlamentaris van votar ahir va ser la derogació d'un decret llei, és a dir, la seva anul·lació.

La derrota política és «històrica», en opinió del líder del PP, Pablo Casado, encara que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va negar que la garrotada desgasti el Govern. En tot cas desgastarà els ajuntaments, va dir, perquè es quedaran sense recursos financers addicionals per fer front a la crisi que s'aproxima.

Tal com ella mateixa va explicar al Congrés, el text proposava un mecanisme voluntari d'accés als romanents que els ajuntaments han anat acumulant durant els últims anys i que no han pogut ni tan sols tocar per evitar incórrer en dèficit, perquè ho impedeixen la Constitució i la llei d'estabilitat pressupostària.

Per mobilitzar aquests diners, el Govern posava a la disposició de les entitats locals un fons de 5.000 milions, encara que amb un criteri de repartiment tremendament discutit.

Una majoria d'alcaldes, entre els quals els de ciutats com Madrid, Barcelona, València i Saragossa, encara que sense obviar Bilbao, que governa el PNB; Lleida, que regeix ERC; Reus, de JxCat; i Cadis, de Podemos, havien denunciat en diverses ocasions, abans del debat d'ahir, que el decret no els agradava gens.

La dimensió del rebuig era de tal magnitud al Congrés, com va poder constatar fa deu dies la mateixa Montero quan va anar a explicar la norma a la Comissió d'Hisenda, que el PSOE i Podemos van iniciar un procés de negociació que es va allargar fins ahir a la matinada.

Intentar-ho in extremis

A diverses bandes, especialment amb el PNB i amb ERC, encara que també amb temptejos a Cs, Més País, Compromís i BNG, el Govern va intentar una solució in extremis: va oferir repartir el fons de 5.000 milions de manera que el 60% s'ajustés al criteri de població i la resta, als romanents.

Com van recordar a Efe fonts parlamentàries, el plantejament va aconseguir que En Comú Podem, la confluència catalana d'Unides Podem, sigles d'Ada Colau, entrés en l'acord abans de la mitjanit. El PSOE va procurar atreure encara més partits, però va ser en va.

Va atreure Terol Existeix, i així el seu diputat, Tomás Guitarte, hi va votat a favor i es va sumar als 155 «sís» del PSOE i d'Unides Podems.

Fonts de la plataforma de Terol, no obstant això, van indicar a Efe que si haguessin sabut el desenllaç s'haurien abstingut.

Durant la nit de dimecres i les primeres hores de la matinada d'ahir, segons la versió de fonts que van estar negociant, els partits van anar transmetent al Govern la seva decisió: en contra.

Crònica d'una votació sabuda

Quan Montero entrava al Congrés poc abans de les 9 del matí per defensar al ple el decret, ja sabia que difícilment seria avalat.

Encara que va dir diverses vegades que fins al moment de la votació calia esperar, la posició dels partits era ferma, perquè ja l'havien comunicat als poc més de 200 diputats que van votar telemàticament.

Al PP també es donava per fet la garrotada al Govern, encara que en públic no ho diguessin. Uns minuts abans que comencés el ple, l'alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, artífex de la rebel·lió en el si de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP), va demanar a Hisenda que no es prengués una revenja si el decret no sortia. Pablo Casado, a més, va ser present al ple durant el debat; acabada la sessió, es va congratular de la votació.

El debat va estar marcat per la duresa de les rèpliques entre la ministra i el portaveu del PP en aquesta matèria, Antonio González Terol.

Com ell, els altres portaveus van sol·licitar a Montero que porti al Congrés un altre decret, o una altra proposta, però s'hi va negar. La derogació és un «greu contratemps» per als consistoris, va apuntar la ministra, però no hi haurà «una segona oportunitat».

Amb tot, Montero va fer autocrítica. Per a «la pròxima ocasió» parlaran amb la FEMP, però també amb els grups, abans de traslladar a l'oposició una norma.

No ho va fer amb el decret llei dels romanents i aquest dijous en va veure el resultat. És el cinquè decret llei de la democràcia que és derogat.