Pere-Joan Cardona, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Microbiologia i Parasitologia, conegut per la seva recerca d'una cura per la tuberculosi, va valorar, ahir, per a Regió7, què suposa dins de la lluita contra la covid la decisió d'interrompre els assajos de la vacuna desenvolupada per la farmacèutica AstraZeneca amb la Universitat d'Oxford perquè una de les persones que hi participaven ha emmalaltit. Després de saber el tipus de malaltia que se sospita que té, va dir que «podria significar la fi de la vacuna perquè es pot relacionar directament amb la base per fer-la».
El científic manresà va destacar que la malaltia del participant que ha fet aturar l'assaig quan passava per la fase final és un «efecte estrany que s'ha vist anteriorment amb els adenovirus de ximpanzé», que justament és la base utilitzada en la recerca contra la covid. En concret, segons va informar The New York Times, es tracta d'una mielitis transversa, que té un efecte inflamatori a la medul·la espinal. Per a Cardona aquesta coincidència fa que no només compliqui molt la vida a aquesta recerca en concret sinó també la de les altres vacunes que s'estan investigant. «És normal que ho hagin aturat. Pinta pitjor del que em pensava».
Justament aquesta vacuna, segons va avançar el president Pedro Sánchez dilluns passat, és la que l'Estat espanyol havia comprat -tres milions de dosis- per començar a vacunar al desembre.
Generar anticossos
Segons explicava ahir l'investigador, el que és fa amb l'adenovirus és convertir-lo en una plataforma de la vacuna «modificant-lo perquè un tros de l'espícula [les protuberàncies del coronavirus SARS-CoV-2] estigui a la superfície de manera que quan entra en contacte amb les cèl·lules del sistema es generin anticossos contra aquest trosset en particular». Afegia que l'adenovirus s'ha utilitzat com a base per combatre altres malalties com la tuberculosi, l'ebola i la sida, de manera que és lògic que quan va començar la pandèmia «s'hi agafessin» per trobar una vacuna contra la covid. «Per això han pogut anar tan ràpid, perquè ja tenien el sistema i simplement van canviar el tros de proteïna contra el qual volien generar anticossos». Remarcava que «la mala sort és que quan s'ha volgut passar a la fase definitiva i fer l'assaig d'eficàcia s'han trobat aquest efecte advers». A partir d'ara, «normalment, els comitès de seguretat el que fan és avaluar si pot estar relacionat o no amb la vacuna».
Tan agressiu com al principi
Relacionat amb la covid, un dels temes d'interès que està sorgint darrerament és que la covid podria estar perdent agressivitat perquè el fet que hi hagi més gent infectada podria afeblir el virus. Cardona va aclarir que això passaria si el virus matés molta gent i en quedés molt poca per infectar però «encara hi ha milions de persones susceptibles i, a més a més, aquests virus muten molt». Per al científic, per tant, «és tan agressiu com al principi», si bé ara «hi ha més vigilància i s'han vist casos més lleus». Alerta, però, que amb l'arribada de l'hivern, en què «la immunitat de les mucoses serà menys important», s'obriran molts interrogants de com evolucionarà, tenint en compte que hi haurà menys trobades, la gent anirà més protegida i la immunitat farà una davallada. Per tot plegat, creu que «cal no abaixar la guàrdia» i que «les mascaretes han vingut per quedar-se. Trigarà temps fins que en puguem prescindir. Un o dos anys. Ja en parlarem». A banda, valora, «ni que hi hagués la vacuna no es podria llançar la mascareta». En resum: molta, molta paciència.
