Un 17,3% dels habitatges construïts a Catalunya durant els darrers 40 anys són de tipus protegit, segons posa de manifest l'Observatori d'Habitatge i Sòl publicat aquest dijous pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. En concret, entre el 1981 i el 1990 el 35,3% de l'habitatge acabat era protegit. Entre el 1991 i el 2000 la xifra va baixar al 9,2%. Entre el 2001 i el 2010 el percentatge va ser del 6,5%. I entre el 2011 i el 2019 el percentatge ha repuntat fins al 18,5%. Al conjunt de l'Estat, el 1985 un 67,2% del parc d'habitatges era protegit. El 2020 la xifra era del 7,2% i el 2019 del 8,5% (1.031 habitatges). Dels 10.969.914 habitatges acabats entre el 1981 i el 2019, el 21,6% eren protegits (2.364.837).

Pel que fa a l'ús de l'habitatge protegit, dels 61.078 que es van construir entre el 2005 i el 2018 a Catalunya, 40.578 van ser per vendre (el 66,4%), 20.400 per lloguer (el 33,4%) i 100 d'autopromoció (el 0,2%).

L'any 2019, dels 902 habitatges protegits que es van fer a Catalunya, 643 (el 71,3%) els van construir promotors privats. 259 (el 28,7%) van estar en mans de promotors públics.

La inversió en habitatge de Comunitats Autònomes i Ajuntament en euros per habitant l'encapçalava, el 2019, Navarra, amb 102,6 euros. Catalunya, al mig de la taula, va superar per poc els 40 euros.

Als països de la Unió Europea, la mitjana de cobertura d'habitatge social en relació amb les llars se situa en el 9,3%. Espanya, amb un 2,5%, hauria d'incrementar en gairebé un 8% per apropar-se al context de la UE.