Escodines, Barri Antic, Poble Nou, Carretera Santpedor, Sagrada Família i Font dels Capellans. Són els sis barris on es fan els primers cribratges massius a Manresa. Ahir, primera de les sis jornades, 698 persones van passar pel Casal de les Escodines per fer-se la PCR. Tal com va explicar Teresa Sabater, gerent en funcions de la Regió Sanitària Catalunya Central del CatSalut, s'han triat aquests sis barris perquè acumulen més del 50% de les proves PCR de Manresa que han sortit positives.

Els cribratges s'adrecen a persones d'entre 15 i 64 anys, que és la franja on hi ha més incidència; i participar-hi és voluntari i gratuït. La previsió és que els resultats se sàpiguen les 24 hores següents de fer la PCR, de manera que avui, va informar Sabater, es podrien fer els primers aïllaments.

Al Casal de les Escodines, ahir, hi va haver un degoteig constant de veïns dels dos barris convocats: el Barri Antic i les Escodines. A primera hora, la cua dels que van anar a fer la prova abans de treballar va omplir l'espai al pati acotat amb tanques i va arribar fins al carrer. A les 11 s'havien fet més de 100 PCR, que és la prova que consisteix a posar un palet pel nas per treure una mostra de la mucosa; i a 2/4 de 2, 313. La previsió era fer-ne 500 al dia; 3.000 en total.

Sabater va insistir que «un cribratge serveix si hi participa molta gent». L'objectiu és detectar els positius asimptomàtics per aïllar-los, a ells i als seus contactes directes, a qui també es farà una PCR i també se'n buscaran els contactes. Es tracta de tallar les cadenes de transmissió. Va remarcar que A Vic i Manlleu, on es van fer els anteriors cribratges massius a la Regió Sanitària Central, «ens va servir per estabilitzar», fins que es va descontrolar a tot el país, va admetre i lamentar.

El Departament de Salut, responsable dels cribratges, no va permetre als mitjans prendre imatges fent les proves a la sala d'actes del casal, que són a càrrec de personal de la Fundació Althaia i de l'ICS. L'Ajuntament, que cedeix els espais, i Creu Roja, s'encarreguen de la gestió de les cues.

L'alcalde Marc Aloy, que es va fer la prova perquè és veí del Barri Antic, també va fer una crida a la participació i va recordar que per rebre informació sobre els cribratges l'Ajuntament ha posat a disposició un telèfon, el 93 875 24 90, on es pot trucar de 8 del matí a 8 del vespre. A banda de Sabater, el van acompanyar en l'atenció als mitjans Elisabet Descals, adjunta a la direcció del SAP Bages-Berguedà; Assumpta Prat, directora d'Infermeria d'Althaia; i Maria Mercè Tarragó, regidora de Ciutat Saludable, que també es va fer la PCR.

«No és el pitjor lloc que tenim»

Aloy va recordar que si es fan els cribratges és perquè «aquestes dues setmanes el risc de rebrot a la ciutat ha augmentat de forma notable». Agafant aquest fil, Sabater va remarcar que, «dins la Regió Sanitària Catalunya Central, Manresa no és el pitjor lloc que tenim però sí que és veritat que ens estava pujant molt la taxa d'incidència. Quan vam prendre les dades teníem una taxa per sobre de 400 amb una RT (velocitat de transmissió) d'1,75 aproximadament. Això és un risc perquè estem dient que cada persona està contagiant a més d'1,7 més».

Descals es va sumar a la crida d'Aloy i Sabater quant a la importància que la ciutadania dels sis barris, que ha estat convocada per carta, s'hi impliqui. Va informar als que hi vagin que el resultat de la PCR el rebran amb un missatge al mòbil. Alhora, va animar la població a donar-se d'alta a l'aplicació La Meva Salut, on també rebran el resultat al cap de 48 hores. Prat va voler fer un reconeixement a l'atenció primària i a l'equip de laboratori d'Althaia, que analitza cada dia un miler de proves PCR, a les quals se sumen ara les 500 al dia (o més, com va passar ahir) que es facin en els cribratges. Va fer una crida: «Els professionals sanitaris no volem tornar a viure el que vam viure el març i necessitem que la població ens ajudi».

Sabater va apuntar que a Manresa, com a Catalunya, la majoria de contagis són fruit de les relacions socials i de l'entorn familiar. Va aportar una dada interessant que és que als centres d'ensenyament, quan hi ha un cas positiu en un grup, la resta d'alumnes no ho solen ser i que quan n'hi ha més d'un acostumen a ser els alumnes més grans (batxillerat) «que quan surten van a estudiar en comunitat». Dit d'una altra manera, que queden més.