Les traves que municipis catalans posen als qui intenten empadronar-se sense domicili fix deixen desemparat un nombre indeterminat de persones que es veuen abocades a romandre en situació de màxima vulnerabilitat. Aquesta és la premissa de la qual neix la campanya «Padró per a totes», que reuneix activistes decidits a garantir que els consistoris compleixin la norma atès que «el padró és obligatori» i la legislació permet que un pugui empadronar-se al municipi en el qual resideix encara que cap document o ho acrediti, expliquen.
No estar empadronat significa no poder obtenir la targeta sanitària per ser atès per un metge en un centre d'atenció primària (CAP), no poder apuntar un menor d'edat que es tingui a càrrec a l'escola ni poder aspirar a regularitzar una situació administrativa irregular (un tràmit que arrenca tres anys després de la inscripció en el padró), entre altres dificultats.
Una de les vies per empadronar-se és el padró sense domicili fix, una via pensada en el seu dia sobretot per registrar les persones sense llar, si bé ara el ventall s'ha obert.
