07 de novembre de 2020
07.11.2020
Regió7

«Abans de passar la covid tan fort creia que millor tenir-la i oblidar-me'n»

La joventut i el bon estat físic no van evitar que el defensa estigués ingressat per pulmonia

06.11.2020 | 23:53
«Abans de passar la covid tan fort creia que millor tenir-la i oblidar-me'n»

El santcugatenc Lucas Palma és un jove defensa central de 23 anys que juga al CF Igualada, de Tercera Divisió de futbol. Va infectar-se de covid fa un parell de mesos, possiblement arran de compartir cotxe per anar als entrenaments i als partits amb tres companys d'equip. De fet, es van trobar tots malament després d'un amistós a Mollerussa.

El seu cas, fins i tot, va iniciar una certa polèmica, publicada a Regió7 fa setmanes, ja que els diferents protocols van provocar que la resta dels seus companys a l'Igualada no s'haguessin de confinar però sí que ho haguessin de fer els de l'equip del Pla d'Urgell. Per la seva edat, es podia pensar que Palma venceria la covid amb pocs problemes físics, però no va ser així. Va haver d'estar ingressat uns quants dies i ho va passar malament.

Abans que res, com es troba?

Al cent per cent. Em va afectar en el seu moment durant una setmana i mitja o així, però al cap de dues o tres setmanes no em van quedar seqüeles d'haver-ho passat.

Ser jove hi deu ajudar.

Sí. No estava preocupat per aquest motiu. Vaig estar cinc dies ingressat i el meu company d'habitació tenia 70 anys. Es notava la diferència.

Quan va trobar-se malament?

Va ser el setembre, després d'un partit que vam jugar a Mollerussa. Al club fèiem grups petits i jo, que soc de Sant Cugat, anava amb el cotxe sempre amb tres més, un altre que també és d'allà, un de Barcelona i un de Terrassa. Al vestidor també ens canviàvem per grups. El partit era un dijous i l'endemà un dels companys va dir que es trobava malament i jo, aquell divendres, vaig començar a notar mal de cap i el dissabte em vaig llevar amb febre, 38 i poc.

Creu que es va infectar durant el partit?

No, suposo que un dels quatre ja ho tenia i pel fet d'anar junts en el cotxe ens ho vam passar.

Durant els mesos anteriors, estava molt preocupat pel coronavirus, o s'ho mirava des de la distància?

No estava gens preocupat i pensava, fins i tot, que preferia passar la malaltia com més aviat millor i oblidar-me'n. No sabia que ho passaria tan fort. Això sí, tampoc no era un inconscient que no prengués mesures, però no li donava gaire importància i no li tenia por.

Quina situació familiar té? Ho dic per si viu amb persones de risc.

Visc amb els pares, que tenen una cinquantena d'anys. No era preocupant.

Després de notar febre, què va passar?

En tenia, però el 90% del temps em trobava bé. Em vaig anar a fer la PCR, va donar positiu, i l'endemà vaig començar a vomitar i ho vaig fer sis cops. Em vaig deshidratar. Vaig anar al centre d'atenció primària. Em van derivar a la Mútua de Terrassa, on em van fer un TAC per veure com estaven als pulmons. Vaig passar la nit a un box d'urgències. Em van posar sèrum i vaig deixar de vomitar i al matí em van enviar a casa.

I a partir d'aquí?

L'endemà vaig estar més o menys bé, però a la nit vaig tornar a vomitar. Em van dir que si ho feia, que tornés a l'hospital. Em van tornar a fer un TAC i ja van trobar que tenia pulmonia. En teoria no tenia res a veure amb els vòmits. A més, tenia tos.

I ja s'hi va quedar ingressat?

Sí, a la nit. M'hi vaig quedar sis dies. Van fer el possible per millorar l'estat dels pulmons i que deixés de tenir febre, quan n'agafava a les nits. Els vòmits eren secundaris. A l'hospital em vaig trobar molt millor que a casa. El sèrum era el que m'anava millor, i si em trobava malament em posaven qualsevol cosa i em passava de seguida. Allà no ho vaig passar malament.

A la seva zona de l'hospital només hi havia malalts de covid?

Sí, hi havia una planta, la 15, crec, que era tota per a això. Ens separaven de dos en dos. El meu company, de 70 anys, es deia Ramon. Tenia pocs símptomes però mala oxigenació, tot i que no es trobava malament. No podíem sortir de l'habitació i venien les infermeres tres cops al dia, amb el vestit anticovid.

Un cop allà, es va sentir intimidat per la situació?

La meva família, com que no podia venir, estava més preocupada, però jo soc bastant tranquil. Vaig anar millorant i això em va fer sentir millor.

Un cop a casa, va haver de fer molta convalescència?

Em trobava perfectament, tot i que havia perdut sis quilos a l'hospital. Estava dèbil, però per la resta em trobava bé. Treballo en l'apartat de màrqueting de l'empresa familiar del meu pare, una feina d'oficina, però encara vaig estar a casa un parell de setmanes més. Durant tot aquest procés vaig infectar la meva mare, tot i que no va desenvolupar símptomes, i ens vam quedar tots dos a casa i la resta de la meva família va haver d'anar uns dies a una casa que tenim a Palamós.

Per tornar a entrenar-se amb l'equip, quant va trigar?

El problema és que encara vaig estar donant positiu molts dies, un total de 23. Des que vaig sortir de l'hospital encara vaig estar infectat deu dies més. Els meus companys, els del cotxe, ja havien donat negatiu. Ells gairebé no van tenir símptomes. Al cap d'uns dies vaig tornar amb l'equip, tot i que encara no havia recuperat tot el pes, i em trobava perfectament.

Des que ha passat la malaltia està més conscienciat de la perillositat de la covid?

Ho estic més que els altres. Com que jo ja tinc anticossos, per mi no pateixo. Però a la família en tinc un parell que són persones de risc i ara que he vist fins on es pot arribar intento que ells prenguin precaucions.

Pensa que el futbol és segur i que és complicat contagiar-se jugant un partit?

Jugant crec que és molt difícil. Si et fixes en resultats d'equips professionals des de fa mesos, és complicat, ja que el temps que passes al costat d'algú altre és reduït. Més que jugant, és més entrenant-te, si et dutxes amb altra gent, si vas amb el cotxe amb altres companys. Aquí sí que crec que és més fàcil.

A Igualada prenen moltes precaucions?

Sí, i tant. Segurament, si no és el millor club, és dels millors. Com que la ciutat va ser de les més afectades de Catalunya a l'inici de la pandèmia, ha provocat que el club se'n conscienciï. Van comprar testos serològics ells mateixos i no conec més clubs que ho hagin fet.

Pensa que la competició de Tercera, en què vostès ara van líders amb 9 punts de 9 possibles, podrà tirar endavant sense problemes?

Pot anar tirant, però s'anul·laran molts partits i acabarem els darrers mesos jugant molts dimecres i diumenges.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook