Els restauradors bagencs viuen al límit aquests dies pel tancament del sector que els està impedint fer caixa per assumir les despeses, que, en canvi, no s'han aturat. Els negocis que estan oberts i serveixen menjar o begudes per emportar asseguren que no els surt a compte, que ni tan sols arriben a cobrir despeses, que si obren és per no quedar-se a casa i desesperar-se. Els que han decidit tancar es passen el dia fent números per saber si aconseguiran mantenir els seus negocis un cop puguin tornar a obrir. «Neguit» i «desesperança» són sensacions comunes en el sector al territori. Un moment molt fosc al qual no se li veu, de moment, el final.
Just ahir, el Gremi de Restauració de Catalunya es va reunir amb una setantena de líders gastronòmics i empresaris de referència del sector per analitzar la situació i consensuar propostes i peticions per a les administracions públiques. En concret, demanen l'obertura de l'interior dels restaurants, i no només les terrasses, i fixar un horari que permeti que el servei del sopar no es perdi. El sector ha consensuat una proposta per traslladar al Govern. En aquest context, el manresà Jordi Cruz va demanar a la Generalitat no deixar morir la restauració perquè que és un «pilar» fonamental de l'economia.
«Obrir amb mesures»
Els restauradors bagencs també reclamen una sortida. Pep Aligué, al capdavant del Sibar, diu que «el problema no és obrir i tancar, el problema és com obrir amb mesures. No cal tancar-ho tot, obrir una part, al 50%, amb distància, amb limitació horària», afirma. Vicki Garcia, de la Vermuteria Santa Rita, vol ser optimista, però li sembla que tot el novembre encara no es podrà obrir, que és la sensació que també tenen companys del sector amb qui «comparteix penes». Pensa que s'hauria de tornar a la fase 1 i poder fer la seva activitat a l'exterior, per a la qual ja s'havia preparat, amb totes les mesures que calgui; que la gent es trobi en cases «és menys segur que als bars».
Damià Giménez, al capdavant d'El Vermell i l'Ateneu Les Bases, afirma que la situació del sector no es pot aguantar. En el primer establiment continua servint arrossos per emportar, però diu que «no n'hi ha prou per pagar-ho tot». Assegura que és obvi que «si la situació sanitària ho requereix cal estar tancats», però que, així com en el primer confinament «ho vam portar bé», ara tot és «molt feixuc», perquè la disposició mental no és la mateixa, «no es veu el final», perquè les mesures es van allargant.
Amb la mateixa inquietud, Pili Garcia, copropietària de la cafeteria-restaurant Las Vegas de Manresa, diu que la situació és «desesperant», que les despeses són pràcticament les mateixes, malgrat l'ERTO fet als treballadors, i que fer menjar per emportar tampoc els permet cobrir totes les despeses. «Hi ha massa oferta, és molt justet», afirma. Destaca que els clients els ajuden, i que «és molt d'agrair que la gent encarregui menjar per endur-se a casa».
Del que també es queixen els propietaris dels negocis és que el pla d'ajudes no s'ha plantejat de manera coherent i que el poc que reben no arriba per a res. «Ens obliguen a tancar però no estableixen mesures clares que ens permetin subsistir, és inacceptable», assegura Àngel de la Rosa, del Raconet de Navàs. «Faig menjar per emportar per no menjar-me l'olla, per fer alguna cosa, perquè els números no surten». Pensa que abans d'establir tancaments s'han d'haver determinat les ajudes, que no pot ser que t'hagis de passar «tot el dia a l'ordinador, t'acabes avorrint de tot. I has de ser dels primers, has d'estar de molta sort».
Giménez té la sensació que «et fan anar passant», i que fins a la primavera serà dur. El que li genera «més neguit» és com quedarà tot plegat: «Quan l'empresari petit queda tocat, si quan arrenca la gent no té feina...». El fa patir l'atur, i l'Estat no té solucions, diu.
Pep Aligué afirma que els que saben de medicina són els que hi entenen i són els que han d'establir les mesures, però es pregunta: «Qui pagarà tot això». Demana que «puguem seguir nedant, quan estiguem ofegats, no podrem nedar». No té la solució, però afirma que en països del nord d'Europa les ajudes cobreixen les despeses fixes. «Si paguessin la baixada d'ingressos..., no podran fer que un mort hagi de pagar despeses fixes, perquè llavors és: tingui les claus», afirma.
El que més neguiteja Josep Ferrer, del Toni's de Manresa i amb un restaurant a punt per obrir (el Porta Ferro, a tocar del Toni's), és que no «hi ha data, no és culpa de ningú, però el Govern ho està fent fatal en comparació amb els països del nord». Ferrer diu que té la plantilla en ERTO i que el local obert només li serveix per pagar despeses. «Ells podrien retallar, i potenciar metges, col·legis i un molt llarg etcètera. Necessitem que la gent no s'acumuli com boja, cal deixar obrir amb restriccions», afirma.
Vicki Garcia va fer packs durant el confinament del març però no li surt a compte perquè llavors pràcticament no es té dret a cap ajuda. Ha fet un cessament d'activitat per poder accedir a l'ajuda per a autònoms i té els treballadors en ERTO. Considera que les ajudes que reben no donen per viure, que el Govern hauria hagut d'establir una aturada de pagaments a bancs i companyies de subministrament en cas d'aturada d'activitat. Garcia assegura que està especialment sorpresa perquè les grans empreses ni es plantegen ajudar i que, en canvi, petits operadors com la bagenca Soomfibra facin un gran esforç i donin un cop de mà deixant de cobrar el servei si el local està tancat.
