18 de desembre de 2020
18.12.2020
Regió7

La covid s'acarnissa a les comarques centrals per l'envelliment de la població

Berguedà, Anoia i Bages i també Osona lideren el rànquing de morts a Catalunya a causa del coronavirus per cada mil habitants · Professionals i responsables sanitaris atribueixen l'elevada mortalitat al sobreenvelliment de la Catalunya interior

17.12.2020 | 23:41
Persones grans a la residència Sant Víctor d'Artés |

L'envelliment de la població a la Catalunya central i el gran nombre de residències d'avis que hi ha, són els dos principals factors que han provocat que al Bages, Berguedà, l'Anoia i també Osona, liderin el rànquing de mortalitat a causa de la covid des que va començar la pandèmia. És la conclusió de professionals consultats per aquest diari per buscar una explicació al fet que de les cinc comarques amb un índex més alt de mortalitat, quatre siguin de la Catalunya central. La primera és el Berguedà, amb 4,72 morts per cada mil habitants; la tercera és l'Anoia amb 4,41; la quarta el Bages amb 3,33; i la cinquena Osona amb 2,94. La comarca del Prioritat ocupa la segona posició amb 4,48 (veure Regió7 del 4 de desembre).

Les causes serien l'envelliment, perquè un dels factors de risc és l'edat i, sobretot, si es pateix algun tipus de malaltia prèvia o crònica. A les comarques centrals un 19,8 % de la població té 65 o més anys. Només la superen les Terres de l'Ebre (22,5%) i l'Alt Pirineu i Aran (20,4), encara que en aquests casos la densitat de població és força més baixa. I l'altre causa serien les residències on la covid hi ha colpejat fort, sobretot a la primera onada. A la Catalunya central n'hi ha prop d'un centenar. Al Bages més de 2.080 persones viuen en residències, i al Berguedà superen les 700.

Risc per a majors de 80 anys

Anna Forcada és la gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya central. «Explicacions causa-efecte no les tenim ningú. Almenys jo no les tinc», se sincera d'entrada. A partir d'aquí afegeix que «tots podem fer suposicions, veure què ha passat, conèixer el territori, la població que tenim pensar possibles causes».

Una d'aquestes «que la literatura ja ha descrit» és que un dels factors de risc de complicacions i de mortalitat és l'edat. «La gent que té més de 80 anys té un risc de mortalitat sis vegades superior», i segons les seves dades, la mortalitat a partir dels 80 anys representa el 50 % dels casos».

«Què ens passa a la Catalunya central?. Que tenim un índex d'envelliment, de sobre envelliment i de dependència, més alt que la resta tot i no tenir una densitat de població molt elevada». També hi ha un nombre molt alt de places de residència, persones fràgils. A la primera onada «pràcticament el 80% de residències tenien casos».

Forcada comenta altres factors, com «que tot va començar aquí, al nostre territori. Primer a l'Anoia», quan es va tancar la Conca d'Òdena a principis de març, «i ràpidament al Bages, Berguedà i Osona».

Calma tensa

Salut Pública de la Catalunya central, amb seu a Manresa, va ser dels primers centres de control de Catalunya que va detectar que passava alguna cosa. Ho va rememorar la seva responsable Imma Cervós a aquest diari l'estiu passat: «Va ser el 9 de març. Recordo cada dia d'aquell mes. Va explotar» (veure Regió7 de l'1 d'agost).

Ara, nou mesos després, comenta que la situació actual és de calma tensa. Cervós atribueix el gran nombre de defuncions a les comarques de l'interior al fet que la població de la Catalunya central és molt envellida. «El gran gruix de defuncions tenen una edat mitjana d'entre 80 i 90 anys». A això cal sumar-hi que la regió sanitària central hi ha pràcticament un centenar de residències amb «un gran nombre de places. Tenim aquest doble factor».

Un doble factor, envelliment i residències, que també cita l'epidemiòleg de la FUB, Albert Espelt. «Una explicació podria ser que sobretot a la primera onada la covid va atacar molt fort a persones d'edat molt avançada. Una altra podria ser la població de residències». Destaca també el brot de la Conca d'Òdena, a l'Anoia. «Va tenir un fort impacte quan no hi havia prou coneixement sobre la malaltia ni material per evitar el que va passar».

L'Hospital de Sant Andreu de Manresa és un centre d'atenció intermèdia que dona suport a l'hospital d'aguts d'Althaia, per la qual cosa una part important de les persones provenen de Sant Joan de Déu. Es tracta, majoritàriament, de malalts crònics complexos i d'edat avançada. Són perfils fràgils.

«La població diana que nosaltres atenem, covid o no, té una edat mitjana de 86 anys, cinc amunt o cinc avall», explica la cap clínic de Sant Andreu Salut, Olga Sabartés. «Això fa que ela geriatres siguem conscients que es parli que tenen una mortalitat elevada respecte altres tipus de poblacions. Però probablement perquè tenen comorbilitat alta - dues o més malalties al mateix temps - amb una alta prevalença de demència o síndrome geriàtrics. Davant qualsevol circumstància externa, com en aquest cas la covid, hi ha davallades funcionals, complicacions» i deselnnaços fatals.

Vellesa i qualitat de vida

Sabartés, però, hi afegeix una reflexió. Que a la Catalunya central hi hagi un gruix important de població d'edat avançada vol dir, també, que hi ha qualitat de vida. Però «qualsevol circumstància externa» en aquest cas la covid pot generar en aquesta mateixa població «efectes adversos, ingressos més perllongats, que a vegades no aconseguim estar com estàvem, o que hi hagi desenllaços que no voldríem».

Una reflexió més. «Una cosa és l'edat cronologia de cadascú, i l'altra la seva reserva funcional». Dues persones de 85 anys, per exemple, no s'enfronten de la mateixa manera a una malaltia, sigui covid o no, explica Sabartés. «És com la motxilla que portem a dins, les piles de reserva. Influeix la prevenció que hagis fet, l'estil de vida i també hi ha causes genètiques». Per tots aquests motius és important fer valoracions individuals i no generalitzar.

Relata que quan «aconsegueixes l'alta d'un pacient de 80 o 90 anys penses: ho ha aconseguit. Són autèntics supervivents en el fons».

Sant Andreu va arribar a tenir durant la primera onada 138 ingressats per covid al mateix temps, i en aquesta segona la xifra màxima ha sigut de 86 pacients ingressats.

Incidència de la malaltia

El director assistencial de la Fundació Althaia de Manresa, Ignasi Carrasco, considera que seria més ajustat parlar d'habitants malalts, i quin percentatge d'aquests pacients amb la covid han mort. Assegura que a l'hora d'explicar la mortalitat a les comarques centrals s'ha de tenir en compte que va ser una de les zones amb una incidència més alta de coronavirus a la primera onada. «Això és una dada important» a tenir en compte. «Va ser una gran explosió» que va començar a la conca d'Òdena i que després es va expandir. «Vem tenir un primer ingressat i al cap d'uns dies ja en teníem desenes», recorda. Al Camp de Tarragona, assegura, la incidència de la primera onada va ser molt baixa.

Altres factors que explicarien l'elevada mortalitat a la regió sanitària central serien, en opinió de Carrasco, l'afectació a les residència, a població envellida i també el nivell socieconòmic que pot fer que més persones hagin de conviure en pocs metres quadrats. «Però això no té a veure amb la mortalitat, sinó amb la incidència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook