03 de febrer de 2021
03.02.2021
Regió7

La covid fa caure l'esperança de vida, la natalitat i la migració a Espanya

El director del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, Albert Esteve, assegura que «hem perdut un any d'esperança de vida, això és bastant perquè normalment guanyem entre 2 i 3 mesos anuals gràcies als avanços mèdics»

03.02.2021 | 11:54
El segon nadó nascut a Manresa i a la Catalunya Central aquest mes de gener del 2021

L'impacte demogràfic de la covid a Espanya no solament ha comportat un augment del 20% de les defuncions, sinó també una caiguda del 4,2% dels naixements, el fre de la migració i la pèrdua d'un any d'esperança de vida, segons el director del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, Albert Esteve.

En declaracions a Efe, el demògraf ha augurat un període de creixement poblacional negatiu i ha apuntat que la natalitat, la mortalitat i els moviments migratoris són els índexs demogràfics més afectats per la covid-19.Segons Esteve, l'epidèmia ha provocat "una anticipació de morts" de la propera dècada entre les persones d'edat avançada, la qual cosa, malgrat donar lloc a una societat amb menys ancians, no canviarà la dinàmica d'envelliment del país.

En aquesta línia, ha agregat: "Espanya, en els propers anys, viurà un augment de gent gran a mesura que les generacions del 'baby boom', que ara tenen entre 45 i 65 anys, vagin arribant a la cúspide de la vida, això no ho frenarà la covid-19".
Per contra, aquesta situació sí ha afectat la tendència creixent de l'esperança de vida, que ha caigut un any en els últims 13 mesos, interrompent l'augment del 2019, que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) situava en 86,2 anys en el cas de les dones i en 80,9 en els homes.
"Hem perdut un any d'esperança de vida, això és bastant perquè normalment guanyem entre 2 i 3 mesos anuals gràcies als avanços mèdics. Retrocedir o perdre en un sol any 12 o 13 mesos és un daltabaix", ha destacat Esteve.

Ha explicat que, al llarg de la història, solament la petjada demogràfica dels conflictes bèl·lics és més notòria que l'esdevinguda en la pandèmia."L'excés de mortalitat del 2020 és el resultat de comparar un any pèssim amb un de molt bo, això dóna un augment del 20% de defuncions", ha assenyalat l'expert, encara que ha admès que "no posaria la mà en el foc en què estiguin tots els casos ben registrats", atès que falta que es publiqui el detall de les defuncions.

En el primer semestre del 2020, entre el gener i el juny, van morir a Espanya un total de 262.373 persones, mentre que en el mateix període de l'any anterior en van morir 219.350, la qual cosa dóna, segons l'INE, un augment del 19,6% i suposa, segons Esteve, l'índex més prominent de mortalitat des de la Guerra Civil.

Les dades són encara més contundents quant a la mortalitat a la comunitat de Madrid, on en els primers sis mesos del 2020 el nombre de morts va augmentar un 64,3% pel que fa al primer semestre del 2019, a Castella-la Manxa va créixer un 46,2% i a Catalunya un 31,8%.Les mateixes dades de l'INE indiquen que els naixements a Espanya en el primer semestre del 2020 van passar de 178.429 del mateix període de l'any anterior a 168.047, és a dir, es va produir una caiguda de la natalitat del 4,2%.

"El 2021 podria haver-hi encara menys naixements del previst i ser una generació molt més petita del que esperem; cada vegada neixen menys nens, i alguna cosa que és clar que ocorrerà en els propers anys és que augmentarà el pes de la gent gran", ha augurat Esteve.
Malgrat que encara no hi ha dades exactes de la disminució del nombre de naixements, la caiguda del 60,8% dels matrimonis en el primer semestre del 2020 pel que fa al mateix període del 2019 permet predir la situació.
Aquesta xifra de l'INE, segons el demògraf, és un indicador de la caiguda de la natalitat en suposar un canvi de plans en les persones compromeses.

"Tenim un mal presagi, aquesta aturada que ens ha imposat la Covid-19 s'està donant en societats que ja de per si mateix tenen fills molt tard i tenen dificultats a concebre a edats tardanes, no auguro res de bo per als naixements", ha advertit Esteve.
Els moviments migratoris, que són un factor de rejoveniment de les poblacions, també han caigut un 28,9% en comparació al 2019.
Per a Esteve, la caiguda de la migració al costat del cost per controlar la Covid-19 contribueix a tensar els serveis públics: "Hi ha un endeutament que tensarà les arques de l'administració pública durant els pròxims anys".
Un futur que, per al demògraf, millorarà "en la mesura que Espanya i la resta de països europeus reprenguin l'activitat econòmica".
"Són països que continuaran rebent immigrants, es recuperaran relativament aviat si es recupera l'economia i si tornen a obrir la mobilitat", ha vaticinat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit