Fa quatre mesos va començar una escalada d'afectació de l'epidèmia que ha tingut la població amb l'ai al cor i que encara no s'ha acabat.

Han estat dades que s'han de classificar en dues categories i cap d'elles bona: dolentes o pitjors.

El 4 d'octubre a Manresa hi havia un risc de rebrot de 123 punts que es va començar a enfilar de forma molt preocupant fins arribar als 819 punts del dia 21 del mateix mes.

Els descensos puntuals no han amagat xifres de contagi desmarxades que el dia 2 de novembre van assolir els 887 punts de risc de rebrot i el 5 de gener els 872.

L'afectació epidemiològica ha tingut com a dates clau de la segona onada el 15 d'octubre i la de la tercera el 15 de desembre.

Han estat les dates en què quedava clar que no hi havia desescalada sinó una nova remuntada en un carrusel de xifres que ha deixat una llista de víctimes mortals esfereïdora.

Si durant la darrera quinzena de març i l'abril hi va haver dos-cents morts a Althaia i Sant Andreu, els darrers quatre mesos n'hi ha hagut a l'entorn de cent quaranta.

Ahir, segons les darreres dades del Departament de Salut de la Generalitat, Manresa estava a 479 punts de risc de rebrot, el que vol dir que no voreja els mil com ha passat en els pitjors moments però tampoc els cent que hi havia els mesos d'estiu durant el quals l'epidèmia va donar una treva.

Manresa ja no encapçala els llistats de risc de rebrot o d'incidència acumulada a 14 dies de l'epidèmia però encara no hi ha indicadors suficients per saber si la desescalada es mantindrà o es produiran nous repunts.

En una situació similar es troba el conjunt de la comarca del Bages, que té en aquests moments un risc de rebrot de 403 punts i una velocitat de contagi de 0,93, tots dos indicadors més favorables que els de Manresa.

Un dia més, la comarca de l'àmbit de cobertura del diari que presenta pitjors dades de seguiment és el Solsonès. És la quarta comarca de Catalunya tant en risc de rebrot (807 punts) com en incidència acumulada calculada a 14 dies (803). Per contra, a la Cerdanya cal buscar-la ara per la cua,ja que és la sisena comarca catalana amb menys risc de rebrot (243). El mateix passa amb la comarca de l'Alt Urgell, que és la setena (258).

Pel que fa a la velocitat de transmissió, la primera comarca de l'àmbit de cobertura del diari que apareix al llistat és el Berguedà, amb 1,14, i la següent el Berguedà, a la tretzena posició, amb 1,02. La resta presenta indicadors intermedis.