14 de març de 2021
14.03.2021
Regió7

Dones magrebines aprenen l'idioma per entendre el professor dels fills

Viuen com un èxit personal quan, per fi, aconsegueixen entendre els docents de l'escola

13.03.2021 | 23:54
Classe de català a alumnes magrebines a l'Escola d'Adults de Manresa

Tenia una llista, en català, d'utensilis que havia de dur el seu fill en una excursió, i ho va entendre tot. En veure que les paraules adquirien sentit, Hanane Alla, que assisteix a classes de català a l'Escola d'Adults de Manresa, ho va viure com un petit triomf. «Estava molt contenta de veure que per fi podia llegir en català», va dir satisfeta a la resta de la classe. Com ella, al centre hi assisteixen mares en cursos previs als oficials i que estan adreçats a alumnes amb dificultats a l'hora de llegir i escriure.

Entre l'alumnat de català de cursos superiors hi ha un perfil molt divers i, sobretot, volen aprendre l'idioma per tenir més oportunitats de feina i l'accés a estudis de cicles formatius o universitaris. Però en aquesta altra classe, les motivacions són molt diferents i parlen de coses molt quotidianes, del dia a dia. «Per anar a comprar i entendre els professors», afegeix Alla. En el grup hi ha 20 alumnes, i 15 són dones. De fet, els homes hi assisteixen menys perquè molts aconsegueixen una feina, encara que sigui temporal i esporàdica, que els impedeix anar a classe.

Nawel Bouhadjer és originària d'Algèria i també parla del fill i de ser més autònoma, sense dependre dels altres. Entre les alumnes del curs parlen català perquè la professora els obliga a dialogar en l'idioma del país un cop travessen la porta de l'aula, però necessiten uns segons per pensar i que les paraules surtin amb més o menys fluïdesa. L'esforç, però, és encomiable. El perfil d'edat és divers i hi ha dones amb fills que fa anys vivint a Manresa i d'altres, de més joves, que van arribar a la ciutat fa uns mesos.

Al finalitzar la classe totes les alumnes donen les gràcies a l'Adela Plans, que és la professora de l'Escola d'Adults de Manresa des de fa més de 30 anys. «Està molt clar que venen moltes dones i venen pels fills, perquè veuen la necessitat d'entendre's amb els seus tutors de l'escola en català. Cap de les que han vingut aquesta classe treballa i són poques les busquen feina», afegeix. A part, com afirmen les mateixes alumnes magrebines, hi ha la voluntat de ser més autònomes i guanyar autoconfiança. Ells fills són un motor per a les dones procedents del Marroc que han trobat en l'idioma un primer obstacle per a relacionar-se amb els habitants de la ciutat que no formen part de la comunitat musulmana. Però la necessitat fa la força, i aquest mateix obstacle inicial s'ha transformat per a moltes dones en l'eina per desenvolupar millor el seu dia a dia a Manresa.

La professora, amb tres dècades d'experiència a les aules, ha vist evolucionar substancialment el perfil de l'alumnat. «En els meus inicis a les classes més elementals hi assistia gent gran que no havia rebut formació de petita i volia llegir i escriure. Amb els anys ha anat canviant, i amb el boom de la immigració, aquells avis, que avui dia ja són morts, han estat substituïts, sobretot, per dones marroquines», explica. En cursos superiors de català a l'Escola d'Adults també hi assisteixen bàsicament estrangers que s'han establert a Catalunya, però tenen un major domini de la llengua i l'aprenen per finalitats molt clares, vinculades a estudis superiors o a la recerca activa de feina.

Bouchra Aboudou va superar el nivell Bàsic 2 en els cursos del Consorci de Normalització Lingüística. «Vaig arribar el 2008 i vaig estudiar un màster en química. El que més em satisfà és que a l'hora d'anar a veure el tutor del meu fill no necessito traductor i, a més, puc ajudar el nen a fer els deures. És una satisfacció molt important per a mi», destaca. A més, el domini de l'idioma l'ha ajudat a tenir una feina, i és que imparteix classes de càlcul mental al Centre Cívic de la Font dels Capellans de Manresa.

«Volia entendre els professors»

Khadija Ghourfani és una jove de 27 anys procedent del Marroc que va arribar a Catalunya que va arribar el 2017. Tenia clar que volia estudiar per millora el seu currículum i que havia d'entendre el català perquè és l'idioma en què imparteixen classe els professors. Actualment estudia per ser tècnica de laboratori. Va superar els nivells Bàsic1 i 2 de català i actualment parla amb un bon accent català. «Vaig fer el meu darrer curs el 2019, però m'he interessat per dominar millor l'idioma. Aprendre la llengua al consorci em va servir per seguir millor les classes de la formació professional que segueixo», explica. A l'arribar al país es veure amb la necessitat de reinventar-se. Al Marroc havia estudiat el grau d'Infermeria, especialitzant-se en llevadora, però a Catalunya li donaven categoria d'auxiliar. «Com que no volia ser auxiliar, vaig convalidar el batxillerat per fer uns altres estudis», explica.

«Amb la gent que vaig conèixer quan vaig arribar parlo en castellà perquè és l'idioma amb el qual em van començar a parlar i ja m'hi he acostumat. Però amb la gent que conec ara dialogo en català», afegeix. Totes narren la satisfacció de contemplar l'idioma com una eina per millora les seves vides.

Li va caure el món a sobre. Rhimou Hennouk va néixer a la ciutat marroquina d'Alhucemas el 1958, i quan va arribar amb el seu marit al petit poble d'Avià el 1981es va trobar en un entorn rural de la Catalunya interior. Era una època on pràcticament no hi havia immigració als municipis petits de la Catalunya Central. «Ho vaig passar molt malament perquè no entenia ningú i em comunicava amb gesticulacions i signes. Llavors no hi havia les eines d'avui dia per aprendre l'idioma, així que vaig començar a aprendre'n sobretot mirant la televisió. Ho vaig fer pels meus fills [té dues filles i un fill], perquè em frustrava no entendre els professors de l'escola», explica.

«Els primers temps de ser a Catalunya, quan encara no parlava la llengua i sortia al carrer a jugar amb les nenes, veia altres mares que reien, pensava que se'n reien de mi. Però tot allò m'ho imaginava. Quan ja sabia català els ho vaig preguntar, i em van contestar que mai no s'havien rigut de mi. Els primers anys van ser durs, però saber català m'ha ajudat a integrar-me».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit