El coordinador nacional d'ERC i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar ahir a l'acte de celebració de 90 anys de la seva fundació constituir «sense més demora» un Govern «fort» centrat en l'amnistia, l'autodeterminació, el progrés i la sortida de la pandèmia i de la crisi, i no pas un «simple intercanvi de responsabilitats».
A més, el president del partit, Oriol Junqueras, va instar els republicans a «no queixar-se ni lamentar-se» per la «repressió» i a esforçar-se per fer possible la república catalana tot honorant així els que els han precedit en aquesta tasca, recordant els 90 anys d'història del partit.
Aragonès va aprofitar l'acte per reivindicar la història del seu partit i justificar el present i el futur. Les eleccions del 14 de febrer passat, va dir, van mostrar unes «grans majories» a favor de la independència i d'una «resolució del conflicte polític amb l'Estat espanyol que passa pel referèndum, la llibertat i l'amnistia». També creu que els votants van preferir una sortida de la crisi «en clau transformadora». «Aquesta majoria, com mai abans, a favor de la independència», ERC la utilitzarà «amb fermesa cap a la república catalana dels drets i llibertats». Aquesta «oportunitat històrica» creu que mereix un «bon acord de Govern, una nova etapa per superar la repressió i la pandèmia, amb esperança». I aquest bon acord «no es fa amb un simple intercanvi de responsabilitats».
Oriol Junqueras, per la seva banda, i en un missatge retransmès en vídeo des de la biblioteca de la presó de Lledoners, va fer un repàs dels primers anys del partit en un «moment gairebé impossible» per l'ascens del feixisme, i va emmarcar aquell naixement en les circumstàncies «excepcionals» que es vivien a Catalunya.
La secretària general de la formació, Marta Rovira, des de Suïssa, va reivindicar els pilars ideològics del partit, i va afegir que els ideals fundacionals es mantenen vigents i que aquest «cercle virtuós» ha de seguir guiant les directrius de la formació i els objectius del país. Per la seva banda, Marta Vilalta també va reivindicar el llegat del partit, els seus antics dirigents i les seves dones.
El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, no contempla que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, faci un acte equivalent en lloc de convocar un ple d'investidura. El dirigent socialista reclama a Borràs que iniciï «amb urgència» la ronda de contactes i que convoqui «com marca la llei» un ple d'investidura, que hauria de celebrar-se no més tard del 26 de març.
«He reiterat que opto a la investidura i, per tant, hi ha com a mínim un candidat», va argumentar Illa ahir al matí en una visita a Ciutat Meridiana, on va afegir que no preveu que no se li doni l'oportunitat de presentar-s'hi. Amb tot, no va concretar si el PSC prendria mesures en cas que Borràs no el proposi com a candidat. Un informe dels lletrats del Parlament del 2018 estableix que la presidència de la cambra pot fer un «acte equivalent» a una investidura fallida perquè comenci a comptar el termini de dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions.
Un recurs que va utilitzar l'expresident de la cambra Roger Torrent quan Quim Torra va ser inhabilitat com a president de la Generalitat. Així, si no hi ha acord dels partits independentistes per investir Aragonès ni Illa prospera en la seva recerca de suports, Borràs tindria dues opcions: fer un ple d'investidura fallit o el que s'ha anomenat com a «acte equivalent».
Ara per ara, Illa ha dit que compta amb els suports del seu grup parlamentari, de 33 diputats, i que està treballant per aconseguir-ne d'addicionals.
