«Quan et poses a cantarno té cap explicació, ésun sentiment que et surt»

errete, nascuda fa 72 anys a El Rubio (Sevilla) i establerta a Sant Joan de Vilatorrada des que en tenia nou, canta a la processó des del primer dia.

D'on li ve la seva afició per cantar?

De la meva mare, que cantava molt bé. És una cosa que ja et surt de dins, ni escoles ni res de res.

Una de les saetes que interpretarà serà molt especial...

Hem proposat fer un parenostre per a totes les persones que van traspassar l'any passat i aquest. Hi va haver molta gent a la qual no vam poder acompanyar als funerals i tenia clavada aquesta espina.

Vostè acompanya aquest acte des del primer dia. Com va anar?

Jo no havia cantant mai saetes i l'organització em va oferir fer-ho i em van dir que n'havia de cantar tres, i la meva germana, que en sabia les lletres, tot i que no les cantava, me les va donar i a la meva manera vaig aconseguir treure-les. Després, n'he anat escoltant d'aquí i d'allà, però sempre les porto al meu terreny. Les canto com em surt de dins. No tinc professors ni res.

Què la motiva per cantar?

És una cosa difícil d'explicar. Quan et poses a cantar no té cap explicació, és un sentiment

que et surt.

L'any passat on va cantar?

Hi havia el confinament i ho vaig fer en un terrat, i em van gravar.