La fiscal va qualificar el crim d'una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú el juny del 2018, comès presumptament per Juan Francisco L.O., d'«assassinat absolutament truculent» fruit d'una «pràctica de perversió sexual» pel qual «no hi ha excusa ni relat»: «La maldat existeix».

Així ho va sostenir en el seu informe final davant un jurat popular a l'Audiència de Barcelona, en què l'acusat s'enfronta a una pena de presó permanent revisable per l'assassinat, i deu anys més per agressió sexual a la menor, a la qual hauria matat a casa seva el 4 de juny del 2018 després d'interceptar-la a les escales quan baixava de casa dels seus avis.

Segons la fiscal, el processat, de 45 anys, «va causar un gran dany» a la Laia, el cadàver de la qual va ser trobat amb una corretja de gos al voltant del coll, encaixat en una maleta sota un matalàs i amb multitud de talls pel cos, davant la indefensió de la nena, que no va poder preveure el que passaria. El va acusar així de provocar-li una mort «lenta i agònica», ja que la nena «era conscient de l'atac», que no va acabar de forma «instantània» i per això la va asfixiar amb les mans i la corretja de gos, «signe de submissió absoluta en una pràctica de perversió sexual». El ministeri públic va insistir en la tesi que el processat va atrapar la Laia a l'escala «per agredir-la sexualment» perquè, va recordar, «les seves preferències sexuals són àmplies, però inclouen les nenes», i la víctima a més tenia una lesió a l'engonal compatible amb els casos de violacions. «L'acusat va agredir sexualment la Laia, després la va matar i va intentar desfer-se del cadàver, si bé li va faltar temps», va asseverar, i va recordar que «a vegades es mata per maldat». «La maldat existeix, com la bondat, en major o menor mesura i aquest és un cas així. Són uns fets atroços, horribles», va subratllar.

La fiscal també va retreure a Juan Francisco que hagi «adaptat escandalosament» el seu relat dels fets -que va matar la Laia creient que era un lladre en una «paranoia» causada pel consum de cocaïna i l'angoixa per la imminent mort de la seva mare malalta- «a les proves practicades». En els mateixos termes es va expressar l'advocat de l'acusació particular, qui va emfatitzar que l'assassinat es va cometre amb «crueltat» per «una finalitat sexual». El lletrat, en aquest sentit, va destacar el caràcter «grotesc i ridícul» d'aquesta versió, que, segons el seu parer, «insulta la intel·ligència».

L'advocada de l'acusat va mantenir la versió que l'acusat es va pensar que era un lladre, un «atacant que s'abraonava sobre ell», de manera que «es va defensar» i va acabar «asfixiant la nena»: «Va respondre a l'atac de forma impulsiva, era la seva realitat, no la realitat, però sí la seva realitat», ja que estava en «ple esclat» pel consum de cocaïna, cosa que el convertia en una persona «descontrolada», va esgrimir la lletrada. Va subratllar que no ha quedat «en absolut» provat que hi hagués una agressió sexual, de manera que va rebutjar els arguments de la fiscalia i de l'acusació particular del mòbil sexual: «No hi va haver cap intencionalitat o motivació sexual», va dir. Per això, va esgrimir, entre altres arguments, que la lesió que presentava la menor a prop de l'engonal podria ser deguda a un cop, que l'autòpsia va revelar que no hi havia esquinçament vaginal ni anal o que no es va trobar semen o ADN ni a la roba de l'acusat ni a la de la nena: «La nena no va patir cap tipus d'abús sexual». «Zero motivació sexual», va insistir.

La lletrada es va preguntar, a més, per què la nena era al domicili de l'acusat, i en aquest context va apuntar que quan va desaparèixer, diversos testimonis al judici van declarar que pensaven que s'havia amagat, probablement, va dir la lletrada, per una situació «estressant» i de «por» davant la perspectiva d'haver d'anar de colònies l'endemà.