Dijous, en anunciar la nova directriu de les autoritats sanitàries dels Estats Units que permet als ja plenament vacunats prescindir de la mascareta en gairebé totes les circumstàncies, el president Joe Biden va recordar: «Continuem perdent massa estatunidencs perquè tenim massa gent no vacunada».
En aquestes paraules es reflecteix el camí per recórrer en un país amb prop de 600.000 morts pel coronavirus però que, després d’una reeixida campanya que va arribar el mes passat a un pic de més de tres milions d’inoculacions diàries, ja té al 46% de la població total i més del 58% dels adults amb almenys una dosi injectada i al 36% de la població completament immunitzada. I en aquest recorregut, amb el ritme de vacunacions alentit l’últim mes fins als dos milions diaris, els reptes més grans ara els representen els qui són reticents o rebutgen directament inocular-se però també els qui, volent la vacuna, continuen trobant dificultats per aconseguir-la, que reflecteix problemes estructurals darrere dels quals hi ha la desigualtat. Diferents sondejos situen en prop del 30% el percentatge d’estatunidencs que rebutgen o plantegen dubtes sobre vacunar-se. No és un grup unitari però sí que hi ha elements destacats. El rebuig, per exemple, és més gran entre votants republicans que entre demòcrates. Un dels blocs que mostra més oposició és el dels cristians evangèlics i especialment els blancs, amb 41 milions als EUA i entre els quals una enquesta del centre «Pew» va detectar un rebuig del 45% a la vacuna.
