Des de fa unes setmanes, en diverses províncies de l'Estat han saltat les alarmes per la proliferació de paparres, un insecte que pot transmetre greus malalties, com la de Lyme o la febre hemorràgica Crimea-Congo. Aquesta darrera ja ha causat tres víctimes mortals a Espanya els últims anys i es podria estar propagant a la península.
Més de 20 espècies de paparres de les 900 que hi ha identificades a tot el món formen part de la fauna del país. Són àcars parasitaris que necessiten sang per completar els seus cicles biològics i, per agafar-se a un ésser humà, cal que hi hagi contacte físic, ja que no poden saltar ni desplaçar-se a grans distàncies, segons assenyalen els experts.
La proliferació de les paparres en diverses zones verdes de la ciutat de Saragossa és tant elevada que l'ajuntament, alertat pel Col·legi Oficial de Veterinaris, posarà en marxa una campanya de desinfecció sense precedents la setmana vinent en 17 parcs de la ciutat. «Sempre hi ha hagut paparres, però aquesta vegada és especialment cridaner. Els veterinaris ens han fet un crit d'alerta, perquè el problema és exagerat, i és clar que alguna cosa passa. És la primera vegada que es farà una desinfecció així», ha explicat a El Periódico de Aragón Luis Javier Yus, gerent del Col·legi Oficial de Veterinaris de Saragossa.
En realitat, l'ésser humà és un “hoste accidental” d'aquests insectes, que en pateix les conseqüències quan envaeix els seus hàbitats naturals, fet que passa cada vegada amb més freqüència.
Segons els experts, les paparres estan proliferant per dos motius ben diferents en el cas de Saragossa: el canvi climàtic i la gran quantitat de conills que hi ha a la zona sud de la ciutat, concretament a l'àrea de Valdespartera, Parc Venècia i les pinedes de l'entorn. «Els conills, de sang calenta, són un element perfecte perquè es transmetin paparres i es reprodueixin. És un problema complicat d'arreglar», apunta Yuste.
També han detectat que, fruit del canvi climàtic, la presència de la paparra s'ha prolongat. «Abans el seu període era curt, de tres a quatre mesos, perquè amb el fred desapareixien. Ara, en canvi, se'n comencen a veure al març i poden durar fins a l'octubre», explica.
També a l'àrea de Madrid s'estan deixant notar els efectes d'aquests insectes. Els veïns de Leganés denuncien que n'hi ha moltes als carrers i que estan afectant als gossos. Però també a nens i a adults. “Se't pot enganxar al pèl, a la roba o al calçat”, comentava a Telemadrid un dels veïns recentment.
L'Ajuntament assegura que ha enviat tècnics a inspeccionar les zones afectades, però aquests afirmen que “no és una plaga” i que no poden distribuir productes de forma generalitzada per qüestions legals i perquè podria ser perillós per a nens i gossos.
A la província de Castelló, la plaga de paparres s'escampa per la zona de la Plana Alta, amb la localitat de Torreblanca com un dels seus epicentres, segons informa El Periódico del Mediterranio.
En aquest lloc «aquest 2021 hi ha més paparres que en anys anteriors, i no només en els camps de cultiu i a les zones rurals, si no a prop del nucli urbà», explica un agricultor afectat. En la seva opinió, la superpoblació de conills i senglars és un dels factors que expliquen l'elevada presència dels àcars.
Nou casos de la febre Crimea-Congo a Espanya des del 2013
El cas de la febre Crimea-Congo és la més greu que pot transmetre la paparra i des de fa uns anys s'estan detectant casos a Espanya. El primer va ser diagnosticat el 2013 en una dona sana i jove, d'uns trenta anys, que va ingressar a l'Hospital Universitari de Salamanca.
Des de llavors i fins al mes de maig passat s'han comptabilitzat oficialment a tot l'estat nou casos, tres dels quals han acabat en defunció. No obstant això, els experts creuen que hi ha hagut altres casos que han d'haver passat inadvertits per falta de diagnòstics adequats. Espanya és, de moment, l'únic país d'Europa occidental que ha notificat l'existència de la malaltia al seu territori i els científics temen que vagi a pitjor.
L'augment de les temperatures o els canvis en la humitat poden afectar la presència d'aquests animals paràsits. "Probablement, s'ha creat un nínxol ecològic que abans no existia o que era més reduït i es va ampliant, però és una hipòtesi que està per demostrar", afirma Jiménez Clavero.
Què s'ha de fer si s'observa una paparra enganxada a la pell?
El doctor Jorge Romaní, especialista en Dermatologia, explica com prevenir les paparres i com extreure-les si ens piquen:
Si es té experiència, o s'és una persona que sàpiga fer-ho, extreure la paparra és fàcil, però cal anar amb molta cura de no trencar-la i que no quedin enganxades a la pell cap pota de l'insecte. La millor manera de fer-ho és amb unes pinces, tirant d'ella en sentit perpendicular a la pell, lentament, i observant que no quedi cap part enganxada. Tot i així, el millor és acudir a un dispensari mèdic per assegurar que es fa bé.
Quines mesures preventives es poden prendre per evitar les picades de paparra?
La principal mesura preventiva és anar coberts amb roba de màniga llarga, pantalons fins al turmell i mitjons llargs si es camina per una zona rural on pot haver-hi paparres (àrees de pasturatges alts, vegetació densa o boscos molt espessos).
Pot ruixar-se la roba o aplicar a la pell un repel·lent d'insectes, però la seva eficàcia no és alta, i el seu efecte tendeix a desaparèixer en poques hores. És convenient revisar-se la pell i la roba per identificar una possible paparra i espantar-la de la pell abans que s'enganxi.
Si sospitem de la presència de paparres en un jardí particular, és convenient mantenir l'herba o la mala herba tallades i podades.
