L’estrena del primer ministre eslovè, Janez Jansa, davant el ple del Parlament Europeu com a president de torn de la Unió Europea fins al 31 de desembre del 2021 -en la segona presidència rotatòria que assumeix Eslovènia des de la seva adhesió el 2004- ha tingut els ingredients esperats: crítiques generalitzades de la majoria dels grups polítics pels seus atacs a la independència judicial i als mitjans de comunicació, molts retrets pel retard en el nomenament dels representants eslovens a la nova Fiscalia europea i tancament de files en defensa dels valors europeus i l’Estat de dret. «Aquí l’únic que volen és convertir afers interns d’Eslovènia en problemes europeus», es va defensar Jansa.
Malgrat el to crític generalitzat, la presentació de les prioritats de la nova presidència rotatòria de la UE, des de la recuperació econòmica fins a frenar la covid-19, l’ampliació als Balcans occidentals, la conferència sobre el futur d’Europa o la immigració, van transcórrer sense grans enfrontaments. Jansa es va presentar davant els eurodiputats com a defensor de l’estat de dret, dels valors europeus consagrats al tractat i de la llibertat de premsa a Europa. Encara més, va insistir que «no hi ha repressió a Eslovènia contra els periodistes» i va recordar que l’últim periodista empresonat pel que havia escrit havia estat ell. «Vam entrar a la Unió Europea per col·laborar, no per dividir. Hem viscut en un estat sense democràcia, on no es respectaven els drets humans. No volem que es produeixin les mateixes divisions», va assegurar, i va defensar una unió que respecti totes les opinions i que reaccioni contra les notícies falses i el poder dels grans monopolis.
