El Govern central mourà de la seva tomba les restes de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, actualment sepultat al costat de l’altar de la basílica del Valle de los Caídos. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha confirmat la mesura aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en presentar la nova llei de memòria democràtica.
En resumir les mesures que propicia la nova norma de memòria –que l’Executiu ha aprovat avui en segona volta, després d’una primera redacció el setembre del 2020–, el ministre Bolaños ha fet menció especial de la futura resignificació del Valle de los Caídos, i ha assegurat que en aquest recinte mortuori «no hi podrà haver cap cos en cap lloc preponderant». Després, ha recordat que els enterraments al Valle «tenen la consideració de cementiri civil», i ha aclarit que el cos de Primo de Rivera «serà exhumat», prèvia «conversa amb la família, de la forma més normal i per complir la llei».
Altres detalls, com quin tipus de recinte serà l’actual església del Valle, s’estudiaran posteriorment. «Haurem de concretar un projecte dins d’aquest marc, estudiar-lo bé –ha dit Bolaños–. És una basílica, un lloc de culte, però volem que respongui a una reivindicació de valors democràtics i drets fonamentals».
Investigació de crims
La llei de memòria democràtica que l’Executiu ha enviat a les Corts recull la creació d’una fiscalia especial de sala per a la investigació del parador dels desapareguts durant la dictadura, així com per a l’esclariment de les circumstàncies en què van desaparèixer, la majoria d’ells assassinats. «Impulsarà i practicarà diligències per investigar les violacions de drets humans i impulsar la recerca», ha dit el titular de Presidència.
Aquesta acció de la fiscalia limita amb la llei d’amnistia de 1977 per l’escabrós costat de la responsabilitat penal, però no es produirà col·lisió. En la redacció de la nova llei, el Govern ha tingut en compte dos principis jurídics, el de la prescripció i el de la irretroactivitat, que «s’oposen a l’aplicació de responsabilitats a comportaments anteriors a la seva promulgació», ha explicat Bolaños.
No hi haurà, per tant, penes pels crims del franquisme, però sí constatació documental del dol. Responent també preguntes d’aquest diari, el ministre de la Presidència ha admès que la investigació que realitzarà la fiscalia implicarà «l’esbrinament dels autors» dels crims, els noms dels quals passaran a formar part, per tant, d’un fons escrit. No obstant això, «la responsabilitat penal s’extingeix per defunció», ha reblat Bolaños.
Homenatges proscrits
L’Executiu resumeix les bases de la nova llei en una «recuperació, salvaguarda i difusió dels valors democràtics i dels drets fonamentals» i en el «reconeixement de totes les víctimes del cop d’Estat de 1936 i la seva posterior dictadura», i assenyala tres eixos del nou articulat. En paraules de Bolaños, «posar les víctimes al centre de l’acció del Govern», posar «en valor el paper de les dones» i donar «importància al moviment memorialista».
En aquest marc, el ministre ha remarcat la proscripció d’exaltacions i homenatges a la Guerra Civil i a la dictadura, i en clara al·lusió a la Fundació Francisco Franco, ha anunciat la intenció d’«extingir fundacions que enalteixin el franquisme o facin menyspreu de les seves víctimes». El mètode: la prèvia incoació d’un expedient administratiu en què es produeixi algun d’aquests homenatges.
En la mateixa línia es preveu l’«extinció» de la Fundació de la Santa Cruz, el patronat de la qual regeix el Valle de los Caídos per un decret de 1957 «totalment contrari als valors democràtics». L’anul·lació d’aquest decret mitjançant un nou decret tindrà com a conseqüència la sortida del Valle de la comunitat de monjos benedictins que viuen allà.
Mentre el Govern resignifiqui el recinte, crearà el Centre Documental de Memòria Democràtica a Salamanca, on resideix actualment l’arxiu de la Guerra Civil espanyola. El nou centre custodiarà i mostrarà «tots els arxius generats entre 1936 i 1978», ha dit Bolaños, relacionats amb el cop que va donar lloc a la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Espoli
Després d’anunciar les claus ja conegudes de la nova llei de memòria, Félix Bolaños ha puntualitzat un detall d’interès en l’articulat, l’absència de noves indemnitzacions per a víctimes d’espolis, malgrat que, segons ha considerat, la llei respon al principi, definit internacionalment, de reparació i malgrat que s’elaborarà un inventari de confiscacions perpetrades en la guerra i la dictadura. Però és que al llarg del període democràtic «ja hi ha hagut més de 600.000 beneficiaris de reparacions per espoli o altres danys econòmics –ha recordat–. Que no es generi un dret addicional econòmic no significa que no hi hagi hagut reparacions. Ara és el pas a la dignitat, no el de la compensació econòmica».
Per al Govern, aquesta llei, que va començar a elaborar-se amb Carmen Calvo en la vicepresidència política, «és la primera en la qual es condemna i repudia el cop del 1936 i la dictadura posterior, el període més negre de la nostra història contemporània», ha dit el seu successor a la cartera de Presidència.
La norma «dona compliment a les recomanacions dels organismes internacionals en matèria de drets humans», dona relleu al sofriment de «represaliades per ser dones, filles o mares dels qui s’havien significat políticament, o condemnades per adulteri o interrompre l’embaràs» i «ens fa millors com a país», ha acabat.
