El Tribunal de Comptes va dir ahir que decidiria «en dos dies» si accepta els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) que han presentat una trentena d’ex-alts càrrecs del Govern als qui reclama fiances per valor de 5,4 milions d’euros mentre investiga si van promocionar el procés a l’estranger amb diners públics. Tot i que el termini inicial per liquidar les fiances expirava dimecres, l’organisme administratiu va acordar concedir un termini improrrogable de dos dies després que 29 dels encausats, segons fonts d’Economia, presentessin ahir telemàticament els avals de l’ICF.

Fonts de l’organisme fiscalitzador van apuntar que aquestes comunicacions constitueixen un simple anunci, per la qual cosa s’ha donat un termini extra per donar temps a que la documentació original en paper, que els investigats van enviar per via urgent, arribi a la seva destinació.

La demora en la presentació dels avals té el seu origen en la incapacitat del Govern per trobar un banc que assumís els avals que es facilitessin a través del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat. L’executiu de Pere Aragonès va crear aquest fons fa unes setmanes amb la idea que funcionés com una assegurança privada i que fos una entitat financera qui avalés les fiances, amb un contraaval de la Generalitat canalitzat a través de l’ICF. El decret mitjançant el qual es creava el fons contemplava que, en absència d’una entitat financera, fos l’ICF qui presentés l’aval, amb el contraaval del fons, que té una dotació inicial de 10 milions. El conseller d’Economia, Jaume Giró, va dir que no s’activaria aquest mecanisme per no posar en «perill» els treballadors de l’ICF, però 24 hores després, després d’un episodi de tensions entre els socis de Govern d’ERC i JxCat, va anunciar que s’activaria l’organisme autonòmic. Després del canvi de criteri del Govern, 29 dels 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes van decidir acollir-se al fons.

Segons fonts de l’organisme administratiu, quatre dels encausats han refusat l’auxili de la Generalitat i han optat per pagar les summes requerides o assegurar-les presentant béns immobles com a aval personal. Aquesta última opció també la contemplen com a pla B alguns dels exdirigents que s’han acollit al fons de la Generalitat, en cas que el Tribunal de Comptes rebutgi els avals de l’ICF. Per facilitar aquest moviment arribat el cas, la Caixa de Solidaritat ha abonat més d’un milió d’euros davant el Tribunal de Comptes en concepte d’interessos sobre les multes de la consulta del 9N. Aquest dipòsit permetrà que s’aixequi l’embargament sobre propietats de més valor que havien aportat alguns dels afectats, com Artur Mas. Una vegada lliures, aquestes propietats podrien servir de garantia per cobrir les noves fiances que exigeix el Tribunal.