Joan Carles I porta un any vivint als Emirats Àrabs, país que va triar per posar distància física entre ell i el seu fill, Felip VI, i intentar així que les nombroses informacions sobre la seva fortuna no afectessin l’actual cap de l’Estat. En la carta que la Casa del Rei va fer pública el 3 d’agost de l’any passat, el rei emèrit va donar a entendre que la seva sortida d’Espanya era temporal (se n’anava en aquells «moments», va escriure), però, 12 mesos després, allà segueix.
L’emèrit va fer un intent de tornar per Nadal, encara que la seva proposta no va ser ben acollida ni en el Govern ni a la Zarzuela, on, a més, es viu la dimensió familiar del conflicte. Les filles de Joan Carles I, Cristina i Elena, l’han visitat en diverses ocasions. Segons fonts de l’entorn de l’emèrit consultades per a elaborar aquesta crònica, amb el seu fill parla per telèfon «de tant en tant».
L’excap d’Estat vol tornar a Espanya, asseguren aquestes fonts, encara que en aquests moments viu amb dues incògnites principals: quan (l’emèrit està pendent que la fiscalia espanyola doni una resposta a totes les diligències de recerca) i on. Ell vol fer-ho al Palau de la Zarzuela, la seva residència durant 58 anys. Com a mínim espera poder tornar al complex i ja després, a iniciativa pròpia, anar-se’n a una altra residència. Joan Carles I és conscient que totes dues incògnites s’han de buidar després d’acordar-les amb el seu fill, que alhora manté una relació fluida amb el Govern per aquest assumpte, segons fonts de la Moncloa.
Tornar i tenir la base principal a Espanya sempre ha estat un desig del rei emèrit, de 83 anys, però s’ha intensificat en aquests últims temps en comprovar que, després de les restriccions pel covid-19 i el procés de vacunació, la normalitat està tornant al seu país. Ja abans del seu exili voluntari a Abu Dhabi no parava gairebé a Madrid, de viatge en viatge amb amics per tot el món, alguna cosa que troba a faltar, expliquen les fonts.
Problemes de mobilitat
La vida a Abu Dhabi ha discorregut d' «una manera tranquil·la» i «en pau» per a Joan Carles I, allotjat en una residència que el xeic Mohamed bin Zayed Al Naan, príncep hereu d’Unió dels Emirats Àrabs, li ha deixat en una de les illes del país, un lloc que reuneix les condicions de seguretat i discreció que l’emèrit buscava. Gairebé totes les seves jornades les passa dins de casa a causa de les altes temperatures de la regió.
Per a la família reial abudabí, i en general per a les monarquies àrabs, al pare de Felip VI cal continuar tractant-lo com el Rei d’Espanya, un país al qual admiren i que els porta a somiar amb «l’esplendor d’Al Andalus». «I per això es desviuen amb ell. Tot els sembla poc», interpreten aquestes fonts pròximes a Joan Carles I.
Allí li han procurat també totes les cures mèdiques que necessita per les obligades revisions del maluc, el cor i els pulmons després de les operacions a les quals s’ha sotmès al llarg dels últims anys. A causa dels seus problemes de mobilitat, l’emèrit compta amb el suport d’assistents de manera constant.
Silenci a la Zarzuela
A la Casa del Rei tot el que es refereix a Joan Carles I s’ha convertit en un assumpte espinós del qual els seus portaveus no en volen ni parlar ni tampoc respondre preguntes sobre aquest tema. Qualsevol qüestió plantejada sobre la possible tornada de l’emèrit es queda sense resposta. Només envien un missatge: Felip VI continua la seva agenda «plena d’activitats oficials» amb dirigents polítics i amb representants de tots els sectors econòmics i socials. Aquesta mateixa setmana, destaquen a la Zarzuela, el cap de l’Estat, després d’estar diumenge passat a Galícia pel dia de Santiago, va viatjar a la presa de possessió del president del Perú, Pedro Castillo, i va presidir divendres la Conferència de Presidents a Salamanca.
Un perfil baix
La pandèmia ha obligat a suspendre alguns actes en els quals Felip VI tenia contacte directe amb els periodistes en els tradicionals rotlles. Per exemple, el 2020 no es van poder organitzar les recepcions al Palau de l’Almudaina (agost), al Palau Reial (amb motiu de la festa del Dotze d’Octubre) i als Premis Princesa d’Astúries (octubre).
El perfil baix que va assumir el cap de l’Estat a mitjan 2015, després de prendre algunes iniciatives de transparència (va prohibir rebre regals cars i va aprovar un codi de conducta, entre altres mesures), s’ha mantingut en conèixer-se les múltiples recerques sobre les finances del seu pare. Unes ombres que el van portar a trencar amb ell quan va anunciar, al març de 2020, que li retirava l’assignació que rebia a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat i renunciarà a l’herència que pogués correspondre-li.
Felip VI té «un full de ruta de renovació de la Corona», segons va dir el mes de desembre passat el president Pedro Sánchez, però de la boca del Rei no ha sortit cap frase tan clara. En el discurs de Nadal, s’esperava que aprofités per fer alguna referència a la situació del seu pare, però va preferir centrar-se en les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. En total, Joan Carles ha pagat en els últims vuit mesos més de 4,6 milions d’euros a Hisenda en dues regularitzacions.
El cas Villarejo ha revolucionat l’Ibex-35, les pràctiques policials durant el Govern de Mariano Rajoy, però sobretot la percepció que es tenia de la conducta del rei emèrit. Fa just tres anys es va conèixer l’enregistrament que l’expolicia havia fet el 2015 de la seva trobada amb Corinna Larsen, examant de l’emèrit. Des de llavors, la fiscalia té diligències obertes per determinar si aprecia o no indicis de delicte contra Joan Carles I. Per arribar a una conclusió continua esmicolant les regularitzacions per cinc milions d’euros que ha presentat, per al que resulta crucial la documentació remesa des de Suïssa.
Les paraules de Corinna sobre el suposat cobrament de 65 milions d’euros en comissions de la monarquia saudita per la construcció de l’AVE a la Meca i el presumpte ús de testaferros va obrir la caixa de pandora i va suposar l’obertura de les primeres diligències de recerca fiscals per a determinar si havia d’actuar penalment contra Juan Carlos. El cas va passar d’Anticorrupció a la Fiscalia del Suprem i pràcticament es va donar per fet l’arxiu, per produir-se el pagament mentre era cap d’Estat i, com a tal, tenir inviolabilitat. No obstant això, el ministeri públic va renunciar a aquesta possibilitat, que hauria suposat que Anticorrupció es limités a investigar als empresaris que van pagar comissions per corrupció en els negocis, quan a aquestes diligències es van sumar dues més i farà un pronunciament únic sobre les tres.
