L’Advocat de l’Estat tem posar en risc el procés legal si opina sobre els avals

L’advocat de l’Estat davant el Tribunal de Comptes, Rafael García Monteys, considera que la realització de l’informe que se li ha encarregat sobre la «suficiència i legalitat» dels avals assegurats per l’Institut Català de Finances (ICF) per a excàrrecs del Govern pot plantejar-li un «conflicte d’interessos» perquè el procediment parteix dels Serveis Jurídics de l’Estat. Adverteix, a més, de «risc de nul·litat» del procediment si es «trenca l’equilibri» entre les parts.

Per això, segons el document consultat per Europa Press, ha elevat una consulta a l’Advocada General, Consuelo Castro, sobre la conveniència de fer o no aquest encàrrec.

El 27 de juliol, la instructora de l’expedient obert en el Tribunal de Comptes contra 34 ex alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per la seva responsabilitat comptable en les despeses de les anomenades ambaixades catalanes a l’exterior va fer pública una resolució en què assenyalava l’existència d’indicis d’il·legalitat en els avals presentats per la major part dels afectats per afermar els 5,4 milions d’euros que se’ls reclamen, i que han estat assegurats amb diners de l’Institut Català de Finances (ICF).

Per això, va demanar un informe a l’Advocacia de l’Estat per aclarir determinats punts, si bé el funcionari designat assenyala en el seu escrit que la seva posició com a part en aquest «podria afectar directament la necessària objectivitat i imparcialitat que ha de regir la funció consultiva».

Concretament, la qüestió que segons García Monteys suscita dubtes previs a l’emissió de l’informe i que se sotmet a aquesta superioritat «és si és possible exercir la funció consultiva en relació amb qüestions que se susciten en procediments, en aquest cas no jurisdiccionals (perquè es tracta de la fase d’instrucció prèvia a la via jurisdiccional), en els quals l’Advocacia de l’Estat intervé com a part, en què ha fet tràmits en què ha promogut l’actuació del Tribunal de Comptes per investigar l’existència de possibles responsabilitats comptables». De fet, recorda que l’inici del procediment va ser conseqüència d’un informe emès per l’Advocacia de l’Estat en què, com en el cas de l’emès pel Ministeri Fiscal, es posaven de manifest una sèrie de fets continguts en un informe de fiscalització del ple del Tribunal de Comptes «que pel seu contingut i efectes podrien constituir supòsits de responsabilitat comptable».

Segons l’escrit remès pel president de la Secció d’Enjudiciament, José Manuel Suárez Robledano, es va demanar resposta a l’Advocacia a quatre qüestions concretes respecte als avals presentats.

En primer lloc, se sol·licita conèixer si el decret pel qual es va crear el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat i la prestació d’aval amb garanties de fons públics pot constituir fiançament de les possibles responsabilitats comptables que es reclamen a excàrrecs del Govern en atenció al Reglament General de Recaptació i a determinats articles de la Llei General Tributària. També es pregunta si com indica l’Exposició de Motius del Decret llei de la Generalitat, la concurrència de dol o culpa greu en les persones dels presumptes responsables comptables està emparada per l’article 3 del document o ha d’entendre’s, per contra, referit només a supòsits en què no concorrin aquestes imputacions comptables per dol o culpa greu.

El Tribunal de Comptes també vol saber si la jurisprudència del Tribunal Suprem empara o no la indemnitat dels càrrecs i empleats públics que actuïn amb dol o culpa greu. També es pregunta si el sistema de responsabilitat comptable permet «que sigui, directament o indirectament, la mateixa entitat perjudicada, en aquest cas la Comunitat Autònoma de Catalunya que representa tots els integrants del poble de Catalunya la que garanteixi amb diners públics la possible responsabilitat comptable dels comptedants que puguin haver incorregut en responsabilitat comptable», diu, entre d’altres, l’escrit.

Entre els 34 afectats per l’expedient hi ha els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Junqueras, i excàrrecs vinculats a ERC que també es van acollir al fons públic. Davant una possible negativa de l’òrgan comptable a acceptar els diners públics del fons per cobrir les fiances, alguns lletrats ja preparen recurs.