Abans d’arribar a les gàbies de les protectores, alguns dels animals són deixats a la seva sort a carreteres, al camp o al mig dels municipis i passen dies fins que algú els recull. D’altres han viscut en condicions complicades fins que les autoritats els han decomissat. La tasca dels voluntaris és clau per ajudar-los a superar aquestes situacions traumàtiques. «Els animals arriben amb por i ansietat moltes vegades i necessiten algú que els ensenyi a socialitzar, que els ajudi a reduir els nivells d’estrès i a millorar la seva qualitat de vida», explica la voluntària Laia Ramos.

Ella és de les més veteranes a Aixopluc i assegura que gràcies a la tasca dels diversos voluntaris, «hi ha un canvi en els animals en qüestió de mesos, ja que un gos estressat no pot ser donar en adopció».

Marc Crusellas és un dels últims voluntaris que ha entrat a la protectora i treballa per aprendre tasques que Ramos ja domina. «Vull ajudar a fer que els animals s’acostumin a tenir contacte amb els humans», comenta Crusellas.

«Noto una diferència gran en el comportament que hi ha quan els animals surten de la gàbia. Es nota que hi ha un treball darrere», comenta el voluntari.

Crusellas assegura que encara que faci poc temps és voluntari, vol continuar contribuint a Aixopluc i anima els amants dels animals a sumar-se a l’equip, com ell ha fet.