El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha proposat jutjar per un delicte de terrorisme 13 presumptes membres d’una facció radicalitzada dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van planejar suposadament sabotatges o accions violentes en seus oficials de Catalunya el 2019.

El magistrat acorda processar-los per un delicte de pertinença a organització terrorista, i un altre de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista per a nou d’ells.

En la seva interlocutòria, difosa ahir, explica que els investigats haurien format «una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats» utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats en laboratoris clandestins.

La majoria van ser detinguts el setembre del 2019 a la coneguda com a operació Judes per planejar, presumptament, accions violentes de cara a l’aniversari de l’1 d’octubre, data en què es va celebrar dos anys abans el referèndum independentista català, declarat il·legal; i a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes. Entre els tretze processaments hi figura la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sentmenat, Queralt Casoliva (CUP-Amunt).

D’acord amb la resolució, s’agrupaven en l’autoanomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula radical dins dels CDR creada per la necessitat de comptar amb un grup clandestí de màxima confiança, totalment lliurats a «la causa» als quals es va encarregar les accions més sensibles. El jutge afirma que compartien principis ideològics favorables a la independència de Catalunya i a l’activisme radical, i que el seu objectiu era aconseguir-la utilitzant la violència en la seva màxima expressió i forçant, de manera coercitiva, a les institucions.

García Castellón acull en la seva interocutòria la tesi de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia i recorda que els membres de l’ERT han participat en accions contundents com talls de carretera o aixecament de barreres de peatges.

També van intervenir, continua la interlocutòria, en la creació i desenvolupament dels centres de coordinació (CECOR) i van assumir l’encàrrec rebut d’un denominat «CNI català» perquè aportessin infraestructura logística per fer una acció en què es pretenia ocupar i defensar el Parlament. L’ocupació es faria per la porta principal i el pla preveia el lloguer d’immobles per romandre a l’interior almenys una setmana, muntant antenes per mantenir les comunicacions, amb un pressupost de 6.000 euros.

Després de la investigació, el jutge conclou que la cèl·lula presumptament formada pels processaments «elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior», i recorda que quan va ser desarticulada alguns membres ja haurien desenvolupat actes preparatoris com reconeixement d’objectius, vigilància d’instal·lacions policials, i haurien fet fotografies i vídeos d’accessos, càmeres, localització de torres elèctriques, agents i matrícules de vehicles policials.

Sobre els presumptes objectius, la resolució esmenta la Comandància Naval de Barcelona, Govern Militar de Barcelona, la Delegació de Govern de Barcelona, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Prefectura de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, membres, vehicles i instal·lacions policials, torres d’alta tensió, instal·lacions en autopistes, peatges o el Parlament. Segons el jutge, destaca el reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, dut a terme pel processament Jordi Ros, qui també -diu la interlocutòria- hauria fet diferents cerques a Internet sobre persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un mosso d’Esquadra.