Els líders de la Unió Europea van acordar ahir adoptar noves sancions contra Bielorússia per facilitar l’entrada a la UE de milers de migrants irregulars a través de les fronteres amb Lituània, Polònia i Letònia.
En un document de conclusions adoptat en una cimera europea, els Estats membres van subratllar que no acceptaran «cap intent de tercers països d’instrumentalitzar migrants amb finalitats polítics», van condemnar els atacs híbrids a les fronteres de la UE i van indicar que hi «respondran».
A més, els líders van convidar Brussel·les a proposar «qualsevol canvi necessari en el marc legal de la UE» i mesures concretes acompanyades de suport financer per a «assegurar una resposta immediata i apropiada».
El règim del president Aleksandr Lukaixenko porta mesos, segons els Vint-i-set, impulsant una «guerra híbrida» que s’ha plasmat en l’entrada de milers de migrants irregulars a la UE, la majoria de l’Iraq. La Comissió Europea havia proposat recentment la suspensió dels visats a membres del Govern i altres càrrecs oficials del país. Ahir els líders van assenyalar que continuaran combatent l’atac híbrid de Bielorússia adoptant «més mesures restrictives contra persones i entitats legals», amb caràcter «urgent».
La situació creada pels fluxos des de Bielorússia s’ha agreujat en les últimes setmanes. Diferents recerques periodístiques han acusat policies de Grècia, Croàcia i Romania d’haver participat en suposades devolucions en calenta de migrants irregulars a les seves fronteres exteriors.
Sense solucionsper resoldre el pols judicial polonès
Els líders de la UE van tancar la cimera sense un consens sobre la sentència del Constitucional polonès que qüestiona l’ordre legal comunitari, més enllà d’apostar pel diàleg i recolzar la CE en el paper de guardiana dels tractats. «Un pilar fonamental de l’Estat de dret és la independència judicial, aquest va ser el nucli de la discussió sobre Polònia. Tenim un llarg camí per davant, una combinació de diàleg, resposta legal i accions concretes per restaurar la independència de la justícia», va dir Ursula von der Leyen.
