El Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns apartats de l’impost de les plusvàlues que tindran un fort impacte sobre les hisendes locals. En el cas de l’Ajuntament de Manresa posa en risc prop de 3 milions d’euros d’ingressos de cara a l’any que ve.
Requerit per Regió7, l’Ajuntament de Manresa ha informat que el 2020 es van ingressar de manera efectiva 2.941.901,27 euros de l’impost de plusvàlues. Cal tenir en compte que no és una xifra tancada, ja que hi ha expedients que encara no s’han resolt.
Per aquest 2021, el pressupost preveu uns ingressos per aquest concepte de 2.920.000 euros. Per al 2022 l’Ajuntament compta amb una xifra similar a la del 2021.
El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, Valentí Junyent Torras, ha afirmat que «la sentència ens afecta enormement, ja que estem parlant d’un impost que representa entre un 3% i un 4% del pressupost de l’Ajuntament».
A més, explica que cal tenir en compte que en el cas de Manresa «acabem d’augmentar la pressió fiscal per mantenir la qualitat dels serveis públics, amb tot el que això comporta, i l’esforç que comporta per part de tota la ciutadania. Un augment que ens ha de permetre augmentar els ingressos en un milió, i ara ens trobem que el Tribunal Constitucional ens en pot fer perdre tres de cop».
Per tot això l’Ajuntament demana al Govern de l’Estat espanyol que adopti una solució, «perquè els ajuntaments no podem quadrar el pressupost amb una minoració d’ingressos tan important. I que aquesta solució arribi de manera urgent, perquè en el cas de Manresa en aquests moments estem immersos en la fase d’elaboració del pressupost, que tenim previst portar-lo al ple de desembre».
La sentència, que no afectarà a les situacions fermes existents, tindrà un fort impacte sobre les hisendes locals, ja que aquest impost és una de les bases del finançament dels ajuntaments, amb hisendes ja de per si minvades i agreujades per la situació del covid-19. Concretament i després de l’IBI, aquest tribut és la segona font més important d’ingressos.
L’ACM alerta de «l’estocada» als ajuntaments
El president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, ha manifestat que «aquesta sentència és una estocada a les hisendes locals que afecta a la seva suficiència financera. Exigim a l’Estat una mesura legislativa urgent i efectiva per compensar als Ajuntaments. Els ajuntaments, i amb ells la ciutadania, no podem pagar ni patir les conseqüències pels defectes d’una llei estatal». La decisió arriba, a més, quan s’estan elaborant i aprovant els pressupostos pel 2022.
El consistori igualadí podria perdre entre 1,5 i 2 milions d’euros d’ingressos
La regidora d’Hisenda, Montse Duch, confia que l’Estat restableixi els imports d’aquesta pèrdua
Dels Ajuntaments de l’àmbit de Regió7, un altre que es veurà molt repercutit per la pèrdua dels ingressos que suposa l’impost de les plusvàlues és el d’Igualada. En el cas de la capital de l’Anoia, els ingressos del consistori relacionats amb aquest impost eren d’entre 1,5 i 2 milions d’euros anuals, depenent de l’activitat generada cada any. Això suposava, tal com explica a aquest diari la regidora municipal d’Hisenda, Montserrat Duch, entre un 2 i un 3% del pressupost d’Igualada.
Tot i el dur cop que representa la sentència del Tribunal Constitucional per a les arques municipals, Duch es mostra prudent i recorda que en realitat la sentència el que ha fet és anul·lar el sistema de càlcul de la plusvàlua i en aquest sentit assegura que s’ha d’esperar a que es faci pública la sentència per fer-ne una valoració completa.
Duch assegura estar preocupada pel finançament dels ajuntaments, però apunta que un cop es conegui l’escrit complet de la sentència, el ministeri d’Hisenda haurà de fer una nova formula per poder seguir finançant als ajuntaments i «substituir» els ingressos que, fins ara, els consistoris rebien per les plusvàlues.
Els edils de la regió central confien que el Ministeri pagarà
Berga, Solsona i Puigcerdà demanen un canvi en el seu model de finançament
La sentència que comporta l’anul·lació de l’impost de les plusvàlues suposa un cop dur per tots els ajuntaments que veuen com es perdrà una de les seves principals fonts d’ingressos, però els edils dels consistoris de les capitals de comarca de l’àmbit de Regió7 coincideixen en que l’Estat haurà de compensar les pèrdues.
«Cancel·lar aquest impost suposa un nou atac a les competències municipals», assegura el regidor d’Hisenda de Berga, Marià Miró. A la capital del Berguedà la mesura suposarà una pèrdua de 419.124 euros. Miró lamenta que «quadrar els pressupostos a l’Ajuntament de Berga tenint en compte la situació econòmica en la que es troba és una feina molt complicada i per això aquesta sentència és un cop dur». Miró exigeix al ministeri d’Hisenda que ho compensi econòmicament.
«Plou sobre mullat. Fa temps que els ajuntaments demanem una revisió del sistema de finançament dels ens locals, perquè estem infrafinançats. Cada vegada se’ns demana que assumim més competències però això no va acompanyat del finançament necessari», explica el batlle de Puigcerdà. Albert Piñeira. El seu consistori perdrà 270.000 euros.
Coincideix amb ell el regidor d’Hisenda de Solsona, Ramon Xandri, que diu que «sempre depenem dels ens superiors, però no tenim prou recursos propis i cada cop tenim més competències però amb els mateixos ingressos». A Solsona es perdran gairebé 200.000 euros de recaptació.
En el cas de la Seu d’Urgell es perdran uns 350.000 euros, amb el que suposa la tercera font d’ingressos del consistori mentre que a Moià l’any passat es van recaptar quasi 634.000 euros.
