La presidenta del Parlament, Laura Borràs, mou fils per col·locar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un segon magistrat nomenat a proposta de la cambra, plaça que existia des que es va crear la sala el 1989 però que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va amortitzar el 2017.

Segons van informar a Efe fonts coneixedores de la iniciativa, Borràs ha encarregat un informe als serveis jurídics del Parlament sobre les possibilitats legals de recuperar aquest segon magistrat autonòmic per al TSJC, que ara té entre els seus cinc membres un sol jutge designat a proposta de la cambra catalana, Carlos Ramos.

En paral·lel, la presidenta de la cambra -investigada pel TSJC per la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes- ha enviat una carta al CGPJ en què demana informació sobre la destinació de la plaça que ocupava el magistrat Francisco Valls, jubilat al maig del 2020.

A la seva carta, a la qual ha tingut accés Efe, Borràs (JxCat) al·ludeix a «informacions aparegudes en diferents mitjans de comunicació» que apunten al fet que, després de la jubilació de Valls, «segueix encara sense cobrir-se al TSJC la segona plaça d’assignació autonòmica» i, en nom de la Mesa del Parlament, demana que s’aclareixi si aquesta informació és fidedigna. En aquest cas, sol·licita que se li comuniquin «els procediments i terminis» que seguiran el CGPJ i el TSJC «per esmenar aquesta anomalia» -ja que, afegeix la missiva, «d’una anomalia suposem que es tracta»- i informa que el Parlament començarà a «treballar en la selecció de la preceptiva terna de candidats».

La sala civil i penal del TSJC, aclareixen fonts judicials, va perdre el seu segon magistrat autonòmic no amb la jubilació de Valls, sinó amb l’excedència que va sol·licitar el 2016 el jutge Joan Manel Abril -que va instruir el cas de la consulta del 9-N-, per dedicar-se a la seva labor de catedràtic de la UAB, que compagina amb la presidència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

La Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que als tribunals autonòmics una de cada tres places sigui coberta per un jurista de reconegut prestigi amb més de 10 anys d’exercici i elegit pel CGPJ entre una terna proposada pel Parlament. Així va ser a la sala civil i penal del TSJC, que té una planta judicial de cinc places des de la seva creació el 1989, però després de l’excedència d’Abril, el juny del 2017, el CGPJ va canviar de criteri i va optar per amortitzar la plaça de magistrat autonòmic en aplicació de la Llei d’Hondt, el mètode per assignar escons que regeix la normativa electoral a Espanya.