El Govern espera que la negociació amb ERC per aconseguir tramitar la futura Llei Audiovisual finalitzi «aviat i amb èxit» i per a això considera que el diàleg ha de ser discret, segons va assenyalar ahir la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern va afirmar que segueixen en una negociació que té dos elements: la consolidació d’Espanya com «hub industrial» en l’àmbit audiovisual i que això sigui compatible amb la diversitat de les llengües cooficials.

Rodríguez no ha donat més detalls de la negociació, encara que fonts de l’Executiu indiquen que va molt bé i mantenen la confiança de poder aconseguir un pacte abans de demà, 9 de desembre, quan conclou al Senat el termini de presentació d’esmenes al projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2022.

Aquest termini és clau perquè si no s’inclou cap esmena en els pressupostos, el projecte de llei culminarà la seva tramitació al Senat i no haurà de tornar al Congrés, on el pes d’ERC és més alt que a la Cambra Alta.

ERC, que ha lligat el seu suport als pressupostos a un acord en la Llei Audiovisual, exigeix que es compleixi el pacte perquè la norma inclogui que el 6% de la producció audiovisual s’ofereixi en totes les plataformes en les llengües cooficials, independentment que tinguin o no la seva seu a Espanya.

Encara que ERC no va presentar veto al text pressupostari, no ha tancat la porta a presentar esmenes parcials o a l’espera d’arribar a un acord amb el Govern.

A més, en el marc del 43è aniversari de la Carta Magna, la ministra portaveu va fer referència ahir al tercer article de la Constitució, que reconeix la riquesa de les llengües cooficials, en ser preguntada per la sentència que fixa que el 25% de les classes a Catalunya han d’impartir-se en castellà.

Rodríguez va expressat el respecte del Govern a les decisions judicials i va afirmar que la nova llei educativa, la coneguda com a llei Celaá, parla d’aconseguir competències en totes dues llengües.

Les llengües han de ser «un instrument d’unió per unir-nos en la diversitat del nostre país i no de confrontació», va argumentar a més Rodríguez, que va condemnar qualsevol tipus d’assetjament contra els denunciants que han aconseguit la sentència.