El president del Kazakhstan, Kasim-Yomart Tokaev, va assumir la direcció del Consell de Seguretat, que estava en mans del seu antecessor, Nursultan Nazarbayev, i va anunciar un gir polític per frenar les violentes protestes provocades per l’alça del preu del gas liquat i que han portat a declarar l’estat d’emergència a tot el país.
«Com a cap d’Estat i a partir d’avui, com a president del Consell de Seguretat, tinc la intenció d’actuar amb la fermesa màxima», va alertar en un missatge a la nació, el segon després de l’inici dels disturbis que van adquirir aquest dimecres especial violència amb la presa de diverses seus governamentals a Almaty, i van provocar la dimissió del Govern.
D’aquesta manera, Tokaev va prendre les regnes d’aquesta institució, anteriorment encapçalada per Nazarbayev, president del país durant més de tres dècades, amb la finalitat de posar fi a la major crisi del seu mandat i de passada guanyar terreny polític per a les seves reformes, frenades pel seu antecessor i els seus partidaris. «Era l’últim càrrec de Nazarbayev que no era representatiu. Ara, des del punt de vista formal Tokaev té tot el poder en les principals institucions del Kazakhstan», va opinar la politòloga russa Daria Chizhova, citada pel diari rus RBC.
I és que, encara que el detonant definitiu de les protestes va ser la duplicació de la nit al dia dels preus del gas liquat al país, un dels combustibles més utilitzats per al transport, molts kazakhs consideren Nazarbayev un obstacle per als canvis al país i li vinculen a l’actual crisi.
En particular, l’acusen d’estar estretament lligat per llaços familiars a alts representants de les principals empreses gasístiques i petrolíferes del país, responsables de l’alça brusca dels preus.
És per això que, a més dels crits d’«Endavant, el Kazakhstan», que guanyen cada vegada més força des del 2 de gener, a mesura que els reclams econòmics es polititzen cada vegada més, s’escolten amb major freqüència els anomenats de «Ves-te, avi» en diverses ciutats del país, en referència al veterà expresident.
A la ciutat de Taldykorgan, situada a la regió d’Almaty, els manifestants fins i tot van enderrocar una estàtua de l’exmandatari emplaçada en l’avinguda que porta el seu nom.
Des de Kíev, l’exministre i exbanquer Mujtar Abliazov, condemnat en absència a presidi perpetu per la Justícia kazakh després de ser declarat culpable d’encarregar l’assassinat d’un soci, i exiliat a Ucraïna, va cridar els seus compatriotes a organitzar-se per enderrocar «el règim de Nazarbayev». «Mítings massius al Kazakhstan. Una exigència única: marxa, avi! Els cridem a coordinar la protestes i enderrocar el règim de Nazarbáyev», va escriure l’opositor al seu compte de Facebook, en oferir-se a coordinar les accions.
La UE demana «responsabilitat i moderació» davant els disturbis
La Unió Europea (UE) va fer ahir una crida a la «responsabilitat i moderació» a totes les parts involucrades en protestes i disturbis per l’alça del preu del gas al Kazakhstan, que han portat a la dimissió del Govern al país.
«Fem una crida a totes les parts implicades perquè actuïn amb responsabilitat i moderació i s’abstinguin de realitzar accions que puguin conduir a una major escalada de violència», va dir en un comunicat un portaveu del Servei Europeu d’Acció Exterior.
El servei diplomàtic comunitari va subratllar que espera que les protestes «continuïn sent no violentes i evitin tota incitació a la violència» i va instar les autoritats kazakhs a «respectar el dret fonamental a la protesta pacífica i la proporcionalitat en l’ús de la força quan defensin els seus legítims interessos de seguretat». «Kazakhstan és un soci important per a la Unió Europea» i «comptem que respecti els seus compromisos, inclosa la llibertat de premsa i l’accés a la informació en línia i fora d’ella», va incidir la UE. El president del Kazakhstan, Kasim-Yomart Tokaev, va acceptar ahir la dimissió de l’Executiu després de les massives protestes dels últims dies, que es van intensificar i van portar les autoritats a estendre l’estat d’emergència a tot el país.
