La santjoanenca Elia Tortolero (1988), a punt a punt de ser mare d’un nen, ha debutat ja com a portaveu dels socialistes catalans, un càrrec de molta visibilitat, que afegeix a una intens currículum polític, en què ja consten un lloc com a senadora en la breu legislatura anterior i l’actual responsabilitat com a regidora d’Educació, Igualtat, Cooperació i Ciutadania i Participació i Barris de Sant Joan de Vilatorrada. Mestra de formació, ha estat docent d’infantil i primària i ha dirigit una escola bressol a Solsona.
Una carrera molt, molt ràpida, la seva.
Fa anys que estic al meu ajuntament. Després he anat un parell de cops a les llistes del Congrés i a la del Senat com a número 2. No comptava entrar, però ho vaig fer. El repte actual l’entomo amb moltíssima il·lusió. Estic molt agraïda al Salvador [Illa] per haver confiat en mi.
És ja una política professional?
Sóc mestra i sempre n’he treballat excepte quan vaig estar al Senat. Tinc dues passions: l’educació i la política, i no, no en sóc professional: n’estic aprenent.
Bons o mals temps per ser socialista a Catalunya?
Bons! Som el primer partit, malgrat no ser al Govern. Tenim un lideratge molt fort i el nostre repte és governar per a tots i totes les catalanes, no com el l’actual executiu, que exclou qui no pensa com ells.Se sent exclosa?
El Govern només ha pensat en els seus interessos i en els seus votants. Aquest ha estat un factor perquè el PSC guanyés les eleccions: perquè la gent ja n’estava cansada.
En què s’ha sentit exclosa?
El 2017 va ser un punt d’inflexió. El Govern només volia que Catalunya fos independent i els que no ens vam sentir relegats d’espais, d’amics, de familiars... El Govern ha de cohesionar i el 2017 això no va passar. Vaig veure gent que mai no havia cregut en la política, o que no en tenia cap interès, que es va ancorar en aquest pensament, que és lícit, però que només volia trencar.
Com a mestra, entén la polèmica del 25%?
Les resolucions judicials s’han de complir. Tot el recolzament als equips educatius i directius, però no és el mateix la Catalunya central que l’àrea metropolitana. Hem de deixar que els centres triïn quin projecte necessita el seu alumnat.
El català està en perill?
No, crec que l’hem de cuidar i treballar molt i sobretot, no polititzar-lo, com fan el Govern i la dreta a Espanya. La meva
llengua materna és el castellà i no tinc cap problema en parlar una o altra. Jo, que no em sento nacionalista d’enlloc, sinó ciutadana del món, crec que a Catalunya
es polititzen qüestions sentimentals, quan els polítics han de donar solucions als problemes reals.
«Parlar del que a la gent li interessa». És el que deia Arrimadas
Quan el Govern treballa en qüestions que no solucionen el dia a dia deixa de ser útil per a la ciutadania.
Com es prepara una portaveu?
Analitzo vídeos, tant meus com d’altres i cal estic molt al dia, de la premsa, de Twitter. Connectada a tota hora.
Assaja davant del mirall?
Encara no, però m’han dit que ho faci. Em diuen que somric molt i que soc molt expressiva, que parlo molt amb la cara i potser això pot fer perdre el missatge.
