«Vaig votar per Marine Le Pen el 2017, però ella va renunciar a tot el que proposava, així que ara ho faré per Zemmour». Martin, de 27 anys, resumeix amb aquestes paraules la seva aposta pel polemista d’ultradreta a les presidencials franceses. Nombrosos exvotants de la Reagrupació Nacional (RN) i dels Republicans (dreta) es van reunir dissabte en un altre míting de Zemmour a la ciutat de Lilla. Unes 7.000 persones van acudir a l’acte del nou aspirant de l’extrema dreta a França, que vol treure a Le Pen el seu estatus d’apòstol de la xenofòbia i l’ultranacionalisme a la política francesa.

A la mateixa hora, però a Reims, a 200 quilòmetres de Lilla, la líder de l’RN va celebrar la seva convenció presidencial, a la qual van assistir uns 4.000 militants. Així va donar el tret de sortida a la campanya per a les presidencials d’abril. Els dos candidats d’extrema dreta van competir en decibels, assistència i interès mediàtic. Aquesta guerra de mítings, propiciada per Zemmour en organitzar el seu acte a la mateixa hora que Le Pen, reflecteix la lluita sense escrúpols en què ha derivat el pols entre tots dos.

Desercions i possible traïció

Els mítings van ser precedits per rellevants desercions al partit lepenista en benefici del moviment Reconquesta. L’eurodiputat Jérôme Rivière, Gilbert Collard i altres dirigents de segona fila van passar al costat del polemista. Més significatiu resultaria el fitxatge de Marion Maréchal, la mediàtica neboda de Le Pen i amb estrets vincles amb Vox. El 28 de gener va insinuar el seu retorn a la política per donar suport a Zemmour, cosa que suposaria una traïció familiar.

«El nostre punt en comú és l’amor sagrat a la pàtria», va dir Le Pen a Reims després de reivindicar la importància de l’«harmonia», la «delicadesa» i la «cortesia», en una crítica als mètodes del seu bessó ideològic, però rival electoral. En una entrevista recent, la líder de l’RN va criticar durament el polemista: «No té la mateixa mentalitat que la meva. El meu objectiu no és defensar el poble d’Astèrix, sinó tornar el nostre país als francesos. En el partit de Zemmour hi ha catòlics, tradicionalistes, pagans i alguns nazis. Això no li dona cap posició presidencial».

Le Pen va aprofitar la irrupció de Zemmour per blanquejar la seva imatge i millorar la seva popularitat. Però a base de banalitzar-se, la líder lepenista està en risc d’esdevenir invisible en aquesta campanya. Més que una competició virtuosa, el pols Zemmour-Le Pen s’està convertint en una lluita fratricida. L’últim sondeig indica que quedarien empatats amb el 14% i no passarien a la segona volta, que lliurarien el president Emmanuel Macron (24%) i la conservadora Valérie Pecresse (16,5%).

El desembarcament de la caravana Zemmour a Lilla no és casual. Aquesta regió és un calador de vots obrers de Le Pen, que, juntament amb l’electorat femení, està resistint gràcies a aquest tipus de votants en la competència interna.

Tot i això, la majoria de mesures socials que va proposar consisteixen a treure ajudes i drets als migrants.

També va defensar una desfiscalització de les hores extra i una prima salarial de final d’any, polítiques ja adoptades abans per Nicolas Sarkozy i Macron.

Un Zemmour obsessionat per la identitat contra una Le Pen amb un vernís més social, la lluita descarnada al si de la ultradreta ja ha començat a França.