El president de Rússia, Vladímir Putin, va esgrimir ahir el seu poder nuclear davant les sancions occidentals i les «declaracions agressives» dels líders de l’OTAN mentre l’alt representant de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borell, anunciava unes hores més tard l’enviament de «material letal» a l’exèrcit ucraïnès, així com d’equips de protecció i subministraments mèdics. «És la primera vegada de la nostra història que la UE proporcionarà material letal a un tercer país», va subratllar Borrell, que va assegurar que «el tabú» del subministrament d’armes a països estrangers «ha caigut».
Després de reunir-se amb el seu seu ministre de Defensa i el cap de l’Estat Major al Kremlin, Putin emtia un missatge televisat on criticava les sancions «il·legítimes» imposades per occident i explicava que ja havia ordenat posar les anomenades forces de dissuasió de Rússia, que controlen l’arsenal i l’armament nuclears, a «un règim especial de combat». «Els països occidentals no només estan prenent decisions econòmiques hostils contra el nostre país, sinó que els líders dels principals països de l’OTAN estan fent declaracions agressives», justificava. Les forces de dissuasió de Rússia la componen les estratègiques nuclears, inclosos els míssils intercontinentals, així com forces no nuclears, i la defensa antimíssils, el sistema d’alerta primerenca i la defensa antiaèria.
Un llenguatge críptic
Putin no va precisar en què consisteix el «règim especial de servei», però va ser interpretat immediatament per Occident com una posada en estat d’alerta del potencial nuclear del país. «Comportament irresponsable, perillosa retòrica», amb aquestes paraules va qualificar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, l’anunci del cap del Kremlin.
Va agregar que a això se suma el que «els russos estan fent sobre el terreny a Ucraïna, llançant una guerra contra una nació sobirana independent. Això afegeix gravetat a la situació». Des de Washington van acusar el president rus de mantenir la seva tàctica de «fabricar amenaces» per justificar agressions. Mentrestant, el Ministeri de Defensa rus a reconèixer per primera vegada en quatre dies de guerra l’existència de baixes en les files de l’exèrcit. «Lamentablement tenim camarades morts i ferits», va declarar en roda de premsa el portaveu del Ministeri de Defensa, Ígor Konashénkov, sense especificar-ne el nombre.
De la seva banda, hores més tard, Borrell justificava la decisió de la UE d’armar Ucraïna: «Ho fem perquè aquesta guerra requereix que ens involucrem per donar suport a l’exèrcit ucraïnès», especialment després que Putin ordenés posar en alerta les forces que controlen l’arsenal nuclear rus. Borrell ja va anunciar dissabte que proposaria als 27 un paquet d’assistència a l’exèrcit ucraïnès davant de la seva «lluita heroica» contra Rússia. Es tracta de la primera vegada a la història en què la UE financia la compra i sumministrament d’armes a un país en guerra. Ho farà a través de la Facilitat Europea per a la Pau, creada l’any passat i dotada amb 5.000 milions fins el 2027 que servirà per pagar la compra d’armes letals, combustible y altres subministraments urgents.
En aquesta tessitura, Rússia i Ucraïna van acordar celebrar negociacions en un lloc de control d’Aleksandrovka-Vilcha, a la frontera ucraïnesa-bielorussa, al costat de la zona d’exclusió creada entorn de la central nuclear de Txernòbil després de l’accident del 1986. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va explicar que acceptava negociar «perquè més tard ni un sol ciutadà d’Ucraïna tingui el menor dubte» que va tractar de detenir la guerra «quan hi havia una petita oportunitat». El seu ministre d’Exteriors, Dmitro Kuleba, va advertir que el seu país no capitularà «ni lliurarà una polzada del territori». «Escoltarem el que vol dir Rússia (...) i direm el que pensem d’aquesta guerra», va subratllar el cap de la diplomàcia ucraïnesa en una roda de premsa sobre les converses que s’havien de mantenir ahir a la tarda.
450 milions d’euros
La Unió Europea (UE) concedirà 450 milions d’euros per finançar l’aprovisionament d’equips militars letals a Ucraïna i 50 milions d’euros més per a equips no letals, com a combustible i equips de protecció. «Hem decidit utilitzar les nostres capacitats per donar armes, armes letals, assistència letal a l’Exèrcit ucraïnès, per valor de 450 milions de paquet de suport, i 50 milions més per a subministraments no letals, com a combustible i equips de protecció», precisava Borrell, en una roda de premsa al final d’una videconferència de ministres.
La CE veta els avions russos a l’espai aeri europeu
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar diumenge el tancament de tot l’espai aeri europeu per a les companyies i els avions russos. En una roda de premsa des de Brussel·les, Von der Leyen va explicar també que la Comissió està ultimant sancions de caire econòmic per a Bielorússia per la seva col·laboració amb l’operació de Vladímir Putin contra Ucraïna.
De la mateixa manera, la presidenta de la Comissió va plantejar també el veto que establiran a mitjans públics russos com RT i Sputnik perquè no tinguin activitat en territori europeu. Von der Leyen va confirmar també l’exclusió de part dels bancs russos del sistema SWIFT, tal com va anunciar ella mateixa dissabte.
El tancament de l’espai aeri afecta no només les aerolínies russes sinó també les de Bielorússia i els avions privats que estiguin registrats a Rússia, i també els que estiguin a noms de persones jurídiques. No podran enlairar-se, volar ni aterrar en territori de la UE.
La censura mediàtica a RT i Sputnik, la televisió internacional i l’agència de notícies de la Federació Russa, pretén prohibir la màquina propagandística del Kremlin. «Estem desenvolupant eines per prohibir la seva desinformació tòxica i nociva a Europa», va die Von der Leyen. Les mesures econòmiques contra el règim d’Aleksandr Lukaixenko, a qui la UE acusa de col·laborar amb la invasió russa, impactaran sobre els minerals fòssils, el tabac, la fusta, el ciment, el ferro i l’acer. També s’hi estendran les sancions actualment vigents per a Rússia i s’imposaran restriccions a «aquells bielorussos que ajudin Rússia».
L’alt representant de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borell, també va anunciar l’enviament de «material letal» a l’exèrcit.
