En qüestió de minuts, les imatges es van fer virals i van donar la volta al món. Fa unes setmanes, un conductor ucraïnès es va gravar a si mateix en el moment en què el seu vehicle arribava a un blindat i a un tanc rus, aturats sorprenentment a la cuneta d’una carretera secundària local.
Després de deixar anar , entre rialles, una dolorosa broma als invasors, aquell, sense cap temor o inquietud a represàlies, s’embranca en una baralla dialèctica amb els militars russos, i després extreu com a conclusió que l’estat de desorientació a la columna blindada bloquejada era total i que cap dels seus integrants tenia ni la més remota idea de saber en quin punt geogràfic es trobava amb exactitud.
L’escena simbolitza les dificultats que està experimentant l’«operació especial» russa a Ucraïna, utilitzant l’argot oficial amb què el Kremlin denomina la guerra al veí país. Rússia no ha aconseguit cap dels objectius que s’havia plantejat inicialment, és a dir, el control de les grans ciutats del nord, com Kíiv o Khàrkiv, majoritàriament russoparlants; fins i tot se li resisteix l’establiment d’un corredor terrestre des d’Odessa fins al Donbass prorús, o en el seu defecte des de Crimea fins als enclavaments controlats per les milícies lleials al Kremlin.
Segons apunta Mikhaïlo Samus, exmilitar ucraïnès, l’origen de la majoria dels problemes es troba en la «deficient tasca d’intel·ligència prèvia a la guerra». «O bé els preparatius previs van fallar, o bé en algun nivell (de la burocràcia russa) es van modificar per agradar a Putin», continua.
