França es llevarà demà ja sabent si viurà altres cinc anys d’Emmanuel Macron a l’Elisi o si tindrà, per primera vegada, una persona d’extrema dreta als comandaments del país. La segona volta, avui, de les eleccions presidencials enfronta a Macron -i una visió moderada de França i d’Europa- amb una Marine Le Pen que, a força de modelar imatge i discurs, aspira a gratar suports fins i tot entre esquerrans desencantats.

Tots dos candidats ja van viure un primer cara a cara a les presidencials de 2017. Llavors, Macron va aconseguir un 66% dels vots i Le Pen es va haver de conformar amb menys del 34%, però l’escenari polític, econòmic i social de llavors no és el mateix que el d’ara, ni dins ni fora de les fronteres franceses.

Macron va fer valer la seva condició de favorit en la primera volta del 10 d’abril i va aconseguir més del 27%, més de quatre punts per sobre de la seva rival directa. Aquest primer assaig va servir per demostrar que la líder d’Agrupació Nacional té uns electors fidels, com ha vingut demostrant en les últimes grans cites electorals. Els sondejos dibuixen ara un avantatge d’uns deu punts percentuals per a Macron per a aquesta segona volta, cosa que, si es confirma, ja suposaria per a Le Pen millorar el seu resultat de 2017, però tant el president com el seu equip s’han esforçat en aquestes últimes dues setmanes per deixar clar que no es pot donar res per fet.

Temen al fantasma de la desmobilització electoral i que no n’hi hagi prou amb el fet que pràcticament tots els candidats derrotats en primera volta -i dirigents europeus com el prsident espanyol, Pedro Sánchez- hagin demanat el vot per a Macron. Només Éric Zemmour ha donat suport a Le Pen, mentre que l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon ha instat a no votar per la ultradreta ni a abstenir-se, en una postura ambigua.

Macron no vol ser president d’un sol mandat com els seus predecessors immediats, Nicolas Sarkozy i François Hollande, i per a això ha mirat de presentar-se com un governant solvent, una garantia d’estabilitat que, al marge de les seves inclinacions liberals i de centredreta, pugui acontentar un ampli ventall de l’electorat.

Ja no és la novetat de fa cinc anys, però el fundador de la República en marxa (LREM) ha mirat de fer d’aquesta experiència principalment la seva principal basa de victòria. Enfront dels qui l’acusen d’elitista, ha reforçat una imatge de proximitat, amb converses improvisades amb ciutadans en actes de campanya i fotografies oficials desenfadades.

Le Pen, per la seva banda, es defineix com a «patriota» enfront dels polítics tradicionals que, en la seva opinió, han fallat al país durant dècades. Inclou a Macron dins d’aquesta elit mentre tracta de presentar una imatge més amable que la que en el seu moment es va associar al seu pare, fundador del Front Nacional i impulsor de la ultradreta política moderna a França.

Analistes i mitjans coincideixen que el mandatari va sortir vencedor del debat. No obstant això, Le Pen no es va veure igual d’acorralada que en el del 2017 (ella mateixa ha reconegut que el debat de llavors és el major error de la seva carrera política). Macron va triomfar, però ni molt menys va deixar fora de combat la seva contrincant.