Putin adverteix Finlàndia que seria un error renunciar a la neutralitat

El president rus, Vladímir Putin, va advertir ahir el seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö, que la renúncia a la neutralitat per part del país nòrdic per ingressar a l’OTAN seria una decisió «errònia». «Putin va subratllar que la renúncia a la tradicional política de neutralitat militar seria errònia, ja que no existeix cap amenaça per a la seguretat de Finlàndia», va informar el Kremlin en un comunicat. Va destacar que aquest canvi en la política exterior d’Hèlsinki «pot influir negativament en les relacions russofinlandeses, que durant molts anys es van caracteritzar per un esperit de bon veïnatge i cooperació entre socis, i van tenir un caire mútuament beneficiós».

Abans d’iniciar el 24 de febrer l’«operació militar especial» a Ucraïna, Putin havia demanat a l’OTAN posar fi a la seva ampliació a l’est d’Europa i retirar la infraestructura militar dels països que van ingressar al bloc després del 1997. El Kremlin va subratllar ahir que la conversa havia estat «franca» i s’havia centrat en els plans de Finlàndia de sol·licitar l’ingrés a l’OTAN, adhesió que podria formalitzar-se en la cimera aliada del juny a Madrid, i en la situació a Ucraïna. «En particular, Putin va compartir la seva visió del procés negociador entre les delegacions russa i ucraïnesa, que ha estat pràcticament congelat per Kíiv, que no mostra interès en un diàleg seriós i constructiu», assenyala la nota oficial.

No per esperada, la decisió de Finlàndia d’ingressar a l’Aliança Atlàntica ha deixat de ser una galleda d’aigua freda a Rússia, que ha amenaçat Hèlsinki amb mesures «tecnicomilitars». El viceministre rus d’Exteriors, Alexandr Grushkó, va alertar dissabte sobre el possible desplegament per part de l’OTAN d’armes nuclears a Finlàndia i Suècia, una vegada tots dos països ingressin formalment a l’OTAN. «N’hi ha prou amb mirar al mapa per entendre quina importància té l’ampliació aliada per als interessos de seguretat de la Federació Russa», va destacar. Va admetre que, de moment, l’Aliança Atlàntica no ha modificat la seva política nuclear, però el seu secretari general, Jens Stoltenberg, sí que ha dit que «les armes nuclears poden ser emplaçades més a prop de la frontera de Rússia i els dirigents polonesos van assegurar que estan disposats a rebre-les». «Si aquestes declaracions es confirmen en la pràctica, per descomptat, caldrà reaccionar amb l’adopció de mesures de prevenció que garanteixin una dissuasió segura», va dir el diplomàtic.

Finlàndia, per la seva banda, compta que la seva adhesió a l’OTAN es produirà, encara que reconeix que el procés pot durar «diversos mesos» i confia que la seva frontera amb Rússia «romandrà pacífica», va declarar ahir a Berlín el seu ministre d’Exteriors, Pekka Haavisto. «Abordarem aquest assumpte dilluns i és molt probable que hi hagi una forta majoria al nostre Parlament en suport d’un ingrés a l’OTAN i podrem presentar la sol·licitud durant la setmana vinent», va dir el ministre a la seva arribada a una reunió informal de ministres d’Exteriors de l’Aliança Atlàntica.

«Espero que aquest procés serà reeixit i sabem que portarà diversos mesos perquè els parlaments i els responsables polítics arribin a conclusions», va dir Haavisto abans de la reunió de l’OTAN que aborda la situació de guerra a Ucraïna i les futures adhesions de Finlàndia i de Suècia.