PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem van arribar ahir a un acord per impulsar una nova llei que preveu protegir el català com a «llengua vehicular» a les escoles i, alhora, reconeix el castellà com a llengua d’«ús curricular», sense fixar percentatges i deixant marge als centres educatius. Si així ho acorda avui el ple del Parlament, s’ampliarà l’ordre del dia perquè aquest mateix divendres es voti la proposta, forjada després de setmanes d’intenses negociacions.
L’acord arriba just una setmana abans que expiri el termini del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va fixar el 31 de maig com a data límit per a l’execució forçosa de la sentència que obliga les escoles a oferir el 25% de classes en castellà.
De fet, els quatre grups ja van aconseguir un acord el passat 24 de març i van arribar a registrar una proposta de reforma de la Llei de Política Lingüística del 1998, en la qual es reafirmava el català com a «llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge» i s’establia que el castellà ha de ser usat «en els termes que fixin els projectes educatius de cada centre». Amb tot, al cap d’unes hores, després de constatar la reacció negativa de sectors independentistes, JxCat es va desmarcar de l’acord i va forçar una nova negociació, que ha acabat amb un acord que implica aparcar aquesta reforma de la Llei de Política Lingüística i impulsar una «proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari».
La nova proposta manté la definició del català com a «llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge» i «ús normal en l’acolliment» d’alumnes nouvinguts, mentre que el castellà serà «utilitzat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre».
Com exigia JxCat per no posar en dubte que el català ha de ser la llengua vehicular, en el nou text es modifica la referència que «l’ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre». Ara, la nova proposta estipula que «l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius», perquè «tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials». La presència concreta de cada llengua, diu el text acordat, «ha de tenir en compte la situació sociolingüística» dels centres i el seu entorn i «els objectius de normalització lingüística», a partir exclusivament de «criteris pedagògics».
La portaveu de PSC-Units al Parlament, Alícia Romero, va destacar que la fórmula pactada permet que el català segueixi sent «centre de gravetat» del model educatiu i es reconegui també el castellà com a «llengua d’aprenentatge», per la qual cosa la llei permet «complir millor la sentència» del 25 %.
El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va afirmar que l’acord permet «blindar» el català als centres i en cap cas el castellà serà considerat llengua vehicular; el mateix opina la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que creu que la nova llei servirà per «protegir el model d’escola catalana».
També el portaveu parlamentari d’En Comú Podem, David Cid, va subratllar que la nova llei «blinda» el català d’«ingerències judicials».
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va celebrar el «gran acord» per «protegir» i «defensar» el català a l’escola i «garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats».
El que diu la nova proposta aprovada
«El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre».
«L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria».
«La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques. L’abast d’aquesta presència s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital».
«Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent.
La CUP considera que el castellà queda com a llengua vehicular i Cs ho qualifica de «llei tramposa»
La formació que va tornar a quedar-se fora de l’acord lingüístic és la CUP, que interpreta que la proposta «introdueix el castellà com a llengua vehicular» i «representa un punt i final» de l’actual model. La CUP es va posicionar amb un tuit en el qual posava en dubte que es tracti d’«un bon acord» si comporta que «s’introdueix el castellà com a llengua vehicular». La CUP opina que la proposta pactada sense la presència de la seva formació en les negociacions «representa un punt i final legalment en la immersió». La CUP també considera que en la nova llei «es deixa en mans de cada centre l’ús del català», cosa que «obre la porta a la segregació escolar per raó de llengua».
Per la seva banda, el líder parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va carregar contra el PSC per la «vergonya» d’haver permès un acord sobre una «llei tramposa» que «no recull el dret al mínim del 25 % d’espanyol a totes les aules de Catalunya» i que «posa en la diana els directors de centre».
