La conselleria d’Educació de la Generalitat ha decidit assumir, a través d’un decret llei, la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i concertats catalans, per protegir així els directors dels col·legis davant la sentència del TSJC del 25% de castellà.
Segons el Decret Llei del català als centres educatius, el departament d’Educació haurà valorat prèviament els projectes lingüístics, que haurà de dissenyar cada escola i institut sobre la base de la seva realitat cultural i sociològica. El Decret Llei fixa els criteris aplicables en l’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.
El Govern va aprovar ahir el decret, en una reunió extraordinària amb un únic punt en l’ordre del dia, davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir com a mínim el 25% de matèries en castellà a totes les escoles catalanes a partir del proper 1 de juny.
En roda de premsa després de la reunió, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va subratllar que l’objectiu del decret és «protegir les direccions dels centres i al model d’escola catalana de les ingerències judicials». El DOGC va publicar ahir a primera hora de la tarda el decret, que entrava així ja en vigor. Amb tot, no s’aplicarà fins al curs que ve.
Segons el decret, signat pel president del Govern, Pere Aragonès, i pel conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, el català és el «centre de gravetat del servei públic educatiu de Catalunya» i estableix com a criteri la «inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües», de manera que es rebutja el percentatge uniforme d’impartir el 25% de matèries en llengua castellana que marca el TSJC. El decret defensa la «diversitat cultural i lingüística de l’alumnat», pel que subratlla que «la realitat heterogènia dels diferents centres del sistema educatiu de Catalunya impossibilita l’aprovació d’una regulació monolítica que imposi un tractament uniforme de les llengües a tot el territori».
Segons el text, «en primera instància correspon a cada centre efectuar l’anàlisi dels factors socials i culturals de l’entorn que han de servir de base per elaborar el projecte lingüístic», tot i que la conselleria d’Educació «ha de validar i vetllar per garantir que el projecte lingüístic s’ajusta a la legalitat».
Respecte a la validació dels projectes lingüístics, el decret estableix que, «sense perjudici de l’autonomia dels centres educatius», la conselleria d’Educació «ha de validar, en un període no superior a 30 dies que el projecte lingüístic s’adeqüi a la normativa vigent i instar la seva modificació en cas contrari». Per això, el procés de validació per part de la conselleria demoraria fins al proper curs l’aplicació dels plans lingüístics. En aquest sentit, el decret aprovat reconeix que la «necessitat extraordinària i urgent d’aprovar aquest decret llei radica en l’exigència d’explicar de forma immediata i amb l’antelació suficient amb el marc normatiu adequat per poder preparar el proper curs escolar 2022-23».
El decret recull que un altre dels objectius és que «l’alumnat aconsegueixi el domini oral i escrit del català i el castellà i de l’aranès en el cas dels alumnes de la Val d’Aran, al final de l’ensenyament obligatori». En concret, per a l’Aran, el decret estableix que «els projectes lingüístics han de tenir en compte l’aranès, com a llengua pròpia d’Aran i com a llengua vehicular i d’aprenentatge habitual als seus centres educatius, d’acord amb la normativa reguladora».
El projecte lingüístic del centre «ha de revisar-se i modificar-se, si s’escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l’ús de les llengües que l’alumnat acrediti en les diferents etapes educatives» segons el decret, que afegeix que a aquest efecte es duran a terme «proves i avaluacions periòdiques, tant internes com a externes, en períodes no superiors als dos anys».
El decret afegeix també que la conselleria d’Educació haurà de «facilitar l’assessorament que li sol·licitin els centres educatius en el procés d’elaboració, aprovació i, si s’escau, revisió dels projectes educatius, així com en la presa de decisions que puguin afectar-los de forma rellevant».
Òmnium exigeix plans alternatius en cas que el decret no sigui suficient
Antich reclama tenir preparades iniciatives per «desterrar els jutges de les escoles»
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va reclamar ahir que es tinguin a punt iniciatives en cas que la proposició de llei que s’està debatent al Parlament sobre el català a les aules i el decret aprovat ahir «no aturin la ingerència dels tribunals en les escoles». «Exigim un pla B, un pla C i un pla D», va dir Antich.
El president d’Òmnium va comparèixer davant dels mitjans després que el Consell Executiu aprovés el decret. Per a Antich, la imposició de percentatges «forma part de l’estratègia de l’Estat per fragmentar la societat catalana», per la qual cosa ha demanat «continuar enfortint els grans consensos» i potenciar «l’ús social del català». «Demanem ambició i garanties per supervisar que el català és la llengua vehicular a l’escola», va afegir. Sobre l’aprovació del decret va afirmar que Òmnium no dóna «cap xec en blanc a ningú» i adverteix que seran «molt vigilants perquè es compleixin estrictament tots els acords per garantir la protecció jurídica dels centres i desterrar els jutges de les escoles». «Avui no comença ni acaba res», va subratllar.
Per la seva banda, les plataformes Escuela de Todos i Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) van advertir a la Generalitat que demanaran al TSJC l’execució immediata de la sentència si el proper dimecres, 1 de juny, no s’imparteix almenys un 25% de castellà a totes les aules de Catalunya.
El PSC rebutja un decret que «no dona compliment a la sentència i desafia els tribunals»
El PSC no donarà suport al decret sobre el català. La portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, va dir ahir que la norma no dona compliment a la sentència del TSJC i conclou que «desafia els tribunals». Lamenta que el decret «no recull amb plenitud l’acord fruit del consens» de socialistes, ERC, JxCat i comuns amb la proposició de llei sobre el català a l’escola. I critica que tampoc menciona l’ús curricular del castellà, com sí que es fa en la llei impulsada pels grups a la cambra, ara paralitzada a l’espera del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) demanat per Vox, Cs, PPC. Per la seva banda, el portaveu de JxCat, Josep Rius, va advertir que el decret «no aturarà la justícia espanyola», a la qual veu «decidida a acabar amb la immersió lingüística». El grup parlamentari de Cs va anunciar que portarà el nou decret del català al Consell de Garanties Estatutàries. Carlos Carrizosa va anunciar que el partit prendrà la mateixa mesura que ja va adoptar la setmana passada amb la proposició de llei.
