La primera volta a les presidencials de Brasil va llançar a la seva manera dos guanyadors. Luiz Inacio Lula da Silva va aconseguir el 48,43% dels vots. Va estar a 1,8 milions d’obtenir la presidència la nit del diumenge. Li va treure més de sis milions de vots d’avantatge a Jair Bolsonaro. Però el president, a la seva manera, també va vèncer: les enquestes li assignaven un mer 36% d’adhesions. Va obtenir set punts més i ha quedat en una posició immillorable per batallar en la segona volta amb una agressivitat major i tots els recursos estatals i publicitaris al seu poder.

El líder del Partit dels Treballadors (PT) va decidir recomençar ahir la seva campanya amb vista a la molt renyida disputa del 30 d’octubre. «La lluita contínua fins a la victòria final», va dir, per temperar l’ànim dels seguidors, que van oscil·lar entre l’entusiasme i un pànic escènic pel que pot venir. L’exmandatari hauria d’obtenir un immediat suport de Simone Tebet i Ciro Gomes, els candidats que van aconseguir el 4,17% i 3,1%, respectivament, si vol garantir-se la seva victòria. Tots dos van expressar la seva perplexitat per la magnitud del suport que va tenir el capità retirat a les urnes. Però van evitar donar-li un immediat suport al seu rival. Tebet és una senadora de Mato Grosso do Sul i està vinculat a l’agroindústria que l’esquerra considera un dels factors de la desforestació. Lula es veurà obligat a fer concessions polítiques que no estaven en els seus càlculs per guanyar-se el seu suport. En el cas de Gomes,el seu partit, el PDT, amb orígens a la centreesquerra, ja va avisar que demanarà el vot a favor del PT.

El tsunami de la ultradreta va ser menor al de 2018 quan el capità retirat va obtenir en el primer torn el 46% dels sufragis. Però aquest detall sembla una nota al peu de la «pàgina de la glòria» que promet escriure el bolsonarisme. El seu líder va atribuir el resultat a la seva reeixida estratègia sobre l’economia, que va elevar l’ajuda als sectors socials menys afavorits, al mateix temps que va reduir els preus dels combustibles i la inflació. El «Mite», com l’anomenen, ja va anticipar el to de la campanya per a la segona volta: comunisme o llibertat, religió o heretgia, família o ideologia de gènere. Encara que va parlar amb una insòlita calma la nit del diumenge, pocs s’han sentit enganyats. S’espera una major ira en les seves intervencions.

Míriam Leitão, columnista del diari carioca O Globo va recordar que quan al Brasil no irromp un candidat de centre dreta, els sectors més conservadors de la societat es mouen sense molts pudors cap a la ultradreta perquè és més forta l’antipetisme que tots els gestos de moderació que pogués fer Lula. El bolsonarismo va entrar a la sorra política com una expressió antisistema i s’ha convertit en la principal força parlamentària, perquè tindrà 98 diputats, contra 80 del PT. A això cal sumar les d’altres agrupacions del mateix signe com els Republicans.