El sou de 3,4 milions d’empleats públics pujarà el 7,5% des d’ara i fins al 2024. Així ho marca el principi d’acord aconseguit ahir entre el Govern i CCOO i UGT, del qual l’altre gran sindicat participant, Csif, està fora. El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública lliga els increments salarials per als pròxims anys, amb percentatges per a enguany i el següent per sota de la inflació, en un exercici de contenció salarial que deixa els funcionaris i altres treballadors de l’administració amb una pèrdua de poder adquisitiu. A canvi, es compromet a increments per sobre de la mitjana per als dos anys següents, amb els quals espera esmorteir part d’aquesta pèrdua de salari real.

En l’última reunió celebrada la setmana passada Hisenda va pujar la seva aposta i CCOO i UGT li van recollir el guant, tot deixant el terreny aplanat per a un acord parcial i per al qual només faltava la ratificació formal dels seus màxims òrgans directius. El rang de pujades serà el següent: Increment retroactiu de l’1,5% addicional per a enguany, en el qual els sous ja han pujat un 2%. Aquest punt i mig extra s’abonaria en una ‘paga extra’ a final d’any. El 2023 pujaran un 2,5% fix, més un altre punt variable (és a dir, fins al 3,5%). I per al 2024 la pujada seria del 2%, més un altre mig punt en variables (és a dir, fins al 2,5%). És a dir, des d’ara i fins al 2024 els sous pujaran fins al 7,5% o el 9,5% si es computen els dos punts que ja apliquen en aquests moments per al present exercici.

Els primers efectes d’aquesta negociació els percebran els empleats públics en la seva última nòmina d’enguany. Hisenda s’ha compromès a abonar una sort de ‘pagueta’ el desembre -sumada a la paga extra habitual de Nadal- amb l’import equivalent a aquest increment retroactiu de l’1,5% addicional per a enguany. Per exemple, un treballador amb categoria A1 i un trienni, que percep actualment un salari anual de 17.022 euros bruts, cobrarà un ‘extra’ de 255,3 euros.

CCOO i UGT argumenten el seu suport a la proposta del Govern donades les pujades salarials «realistes» que plantegen en l’actual context d’inflació. I a fi d’aconseguir nous consensos de cara a les pròximes negociacions. Com el de recuperar la jornada ordinària a 35 hores setmanals o flexibilitzar l’accés a la jubilació parcial. «Per primera vegada en un període de crisi, els empleats públics tindrem un increment salarial, en comptes de sofrir retallades en drets i els nostres sous», afirmen des d’UGT. «Després de dos anys sense possibilitat de negociació, hem aconseguit que el Govern torni a la senda de l’acord salarial», destaquen des de CCOO.

Csif, per part seva, «rebutja aquesta precària pujada salarial que suposa un menyspreu a la labor dels empleats públics. El Govern dona excuses de mal pagador, traeix la seva paraula i torna a fallar a un col·lectiu fonamental per al manteniment dels serveis públics que reben els ciutadans i que van jugar un paper essencial en els pitjors moments de la pandèmia».