El jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona ha anul·lat de forma parcial les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona celebrades l'any 2019 i on es va imposar la llista Eines de País, encapçalada llavors per Joan Canadell i actualment per Mònica Roca. Segons ha avançat 'Crónica Global', el magistrat considera que el procés de votació va "vulnerar el dret fonamental a la igualtat" després de rebre denúncies per una presumpta "falta de garanties" en el sistema de votació en línia.
El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha anunciat aquest mateix dilluns que la Generalitat –encarregada d'organitzar el procés de votació- recorrerà a la sentència, tot lamentant la "dinàmica de judicialització" que ha pres l'assumpte.
La sentència indica que les eleccions a l'ens cameral van vulnerar el dret fonamental a la igualtat, consagrat en l'article 14 de la Constitució. Segons indica el jutge, els dos sistemes de votació –es van combinar vots emesos de forma presencial i vots emesos de forma electrònica- no van comptar amb les mateixes garanties.
En el cas de les votacions online, es va incomplir el requisit "d'autenticació robusta", fet que va provocar l'anul·lació de gairebé 700 vots. "La igualtat del sufragi no només es limita al fet de dipositar el vot, sinó que abraça diversos aspectes que han de ser respectats en tots els casos", comenta el magistrat.
En aquest sentit, la sala declara nuls els resultats definitius d'algunes vocalies, que posteriorment van ser aprovades pels acords de la junta electoral central. Es tracta de les vocalies 8.5, 8.7, 9.1, 12.3, 12.4 i 12.6, ocupades per grups com Bon Preu, Colonial o Pere Quart, entre d'altres.
Malgrat tot, Torrent recorda que la Generalitat ja acumula quatre sentències en relació amb el procés electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, totes favorables a l'executiu. Per altra banda, la mateixa Cambra subratlla que la sentència del jutjat de Barcelona no és definitiva i que la seva fermesa "no s'espera abans de les pròximes eleccions". En aquest sentit, "no hi ha cap afectació", resumeix.
La qüestió de la llengua, desestimada
Més enllà de la demanda relacionada amb els dos sistemes de votació, la sentència també entra a valorar si la informació per realitzar el vot electrònic va generar algun tipus de problema. Segons la part demandant, el fet que una part de les instruccions estiguessin disponibles en català podia generar confusions als votants. Segons el magistrat, però, "l'ús del català no resulta acreditat que hagi impedit o dificultat el dret a vot".
