L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha estat jutjat aquest dijous en un jutjat penal de Barcelona per desobediència tot i que no s'ha presentat al judici. Com que la petició de pena no és de presó, la llei preveu que es pugui celebrar el judici, i ni les acusacions ni la defensa s'hi han oposat. La fiscalia li demana 20 mesos d'inhabilitació per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat tot i que ho havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2019. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s'havien obligat a retirar.
L’entitat espanyolista Impulso Ciudadano va demanar el juny del 2019 a la sala contenciosa-administrativa del TSJC que, com a mesura cautelar, obligués Torra a retirar la pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics i exiliats' en català i anglès, i un llaç groc. La sala contenciosa-administrativa va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre va dictar l'ordre de retirada, que va ser comunicada personalment a Torra el 23 de setembre, donant-li un termini màxim de 48 hores. No obstant, el 20 de setembre Torra ja va emetre un comunicat assegurant que no acataria l'ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i es podia recórrer. Segons l’expresident, la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d’expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu.
El 25 de setembre la Generalitat va presentar un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC on demanava la suspensió de la mesura cautelar. L'endemà el TSJC va recordar que el recurs no suspenia l'ordre. El 27 de setembre poc després de les 12 del migdia una lletrada de l'administració de justícia va aixecar acta constatant que la pancarta seguia al seu lloc. Aleshores el TSJC va ordenar al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra la retirada de la pancarta. Poc després de les 3 de la tarda mossos d'esquadra van acudir al Palau de la Generalitat amb l'ordre, que es va acabar complint per part de treballadors de l'edifici.
Per tot això, la fiscalia l'acusa d'un delicte de desobediència i li demana 20 mesos d'inhabilitació per a qualsevol càrrec públic electe o de govern d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i que aquesta inhabilitació comporti la privació "definitiva" d'aquests càrrecs públics i dels honors que comporten, així com la impossibilitat d'obtenir-los durant el temps de condemna. A més, li reclama 30.000 euros de multa.
L'expresident es nega a assistir-hi
En un vídeo penjat a primera hora d'aquest dijous, Torra ha anunciat que no es presentava al judici. "No legitimaré aquest judici polític amb la meva presència", ha manifestat a través d'un comunicat. L'expresident afegeix que no legitimarà una nova "escenificació repressiva disfressada de justícia" i demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no reconeix la legitimitat de la justícia espanyola "que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals". L'expresident ja va ser jutjat i inhabilitat durant 18 mesos en un primer judici també per no retirar la pancarta durant període electoral.
Al vídeo, Torra reconeix, com ja va fer en la primera causa, que va desobeir les instruccions perquè eren "il·legals". Afegeix que el segon judici demostra que la repressió política a l'estat continua i aprofita per expressar el seu suport a tots els investigats i encausats per fets similars i en el marc de l'1-O. "No legitimaré aquesta farsa", insisteix Torra, que al mateix temps demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no trobarà justícia en els espanyols. L'expresident defensa que les pancartes "en defensa dels drets humans" són legítimes i han de poder ser mostrades en espais públics. En aquest sentit, posa com a exemple les pancartes en suport a Ucraïna per la guerra llençada per Rússia visibles en molts edificis actualment.
D'altra banda, Torra insta els magistrats que l'han de jutjar aquest segon cop a seguir el posicionament que dos magistrats del Tribunal Constitucional van fer en el recurs presentat per l'expresident contra la sentència que el va condemnar i inhabilitar, on van fer vots particulars. Un d'ells veia "legítima i raonable" la sospita de Torra sobre la imparcialitat del president del TSJC i un altre sostenia que s'hauria d'haver debatut la constitucionalitat de la privació automàtica del càrrec.
Tant ell com la seva defensa, recorden que el Consell d'Europa va instar l'estat espanyol a aturar les causes contra els polítics successors dels qui havien estat empresonats i exiliats quan es tractava del "dret legítim" de demanar-ne la llibertat. És per aquest motiu, que en l'escrit de defensa presentat el setembre passat demana incloure en les proves la resolució 2381 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
