El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tornat a defensar aquest dimecres l'acord entre el Govern, l'executiu espanyol i el COE per la candidatura del Pirineu als jocs Olímpics d'Hivern de 2030. I ho ha fet carregant de culpa els aragonesos per haver-se despenjat de la proposta tècnica i negant que la gestió de la qüestió que ha fet la Generalitat tingui cap efecte negatiu sobre la candidatura. "No es pot faltar a la veritat.

Aquí hi ha acord entre el COE, la Generalitat i el govern espanyol. Si això no tira endavant, no demanin responsabilitats al Govern, al COE o al govern espanyol, perquè hem pogut arribar a un acord. Qui s'ha desmarcat no hem estat nosaltres", ha dit en resposta a Cs durant la sessió de control al Govern.

Així, el president ha carregat contra el líder de Cs, Carlos Carrizosa, per intentar "aprofitar" el paper d'Aragó per a "atacar una cosa que és inatacable". I és que el liberal ha acusat Aragonès de voler "boicotejar" el projecte de la candidatura amb una consulta a "sis comarques amb la mateixa població que Castelldefels" i tractant Aragó amb "falta de lleialtat i supèrbia". "Pot tenir una mica de respecte pels ciutadans del Pirineu? Què passa si són tants com a Castelldefels? És que no poden tenir opinió sobre la conveniència d'un projecte que tindrà impacte sobre el seu territori, o és que per ser pocs no mereixen respecte?", ha replicat Aragonès.

JxCat farà campanya pel 'sí'

A la mateixa sessió de control del Parlament, el president del grup de JxCat, Albert Batet, ha volgut aprofitar per fer una aferrissada defensa de la candidatura als Jocs d'Hivern i donar suport a la consulta que ha impulsat el Govern amb dues preguntes. "Amb la candidatura tenim una nova oportunitat per impulsar les comarques del Pirineu, garantir l'equilibri i la cohesió territorials, projectar Catalunya al món des de fora de Barcelona, i fent-ho tot des de la sostenibilitat, el respecte al territori i amb criteris democràtics", ha dit Batet, que ha anunciat que JxCat farà "campanya activa pel 'sí'" a les dues consultes del territori.